|
BARRI DE TORRE-ROMEU (SABADELL)
|
|
|
|
Barri de Sabadell (Vallès Occidental), a l'est de la ciutat, al nord de Can Roqueta, i a l'esquerra del Ripoll. Moltes de les cases del barri van ser construïdes pels mateixos residents a partir dels anys cinquanta. Fins al 1964 no va ser inaugurada la línia d'autobús amb Sabadell.
|
|
|
El creixement de Sabadell ha estat molt lligat a la industrialització i la consegüent immigració. La ciutat s'engrandeix a través de l'assentament de la gent de fora que va a viure-hi i a treballar-hi i construeix els habitatges a la vora de les fàbriques. En un primer moment, els immigrants vénen, sobretot, de Múrcia. En una segona fase, a la segona meitat del segle XX, es desenvolupen per primer cop barris lluny del centre amb immigrants que procedeixen de terres andaluses. La diferència més significativa és la magnitud del fenomen: mai les xifres no havien assolit el gruix de la segona part del segle XX. De 1950 a 1960, Sabadell va passar de 59.583 a 105.152 habitants.
L'augment de població obrera va ocasionar un gran dèficit d'habitatges, malgrat el fort augment de la construcció. L'octubre de 1950, la Comisión Superior de Ordenación Provincial de Barcelona publica el Plan General de Ordenación de Sabadell. Informa que hi havia 354 cases, 70 semicases, 292 coberts, 94 barraques i 182 coves.
Les autoritats no van prendre mesures fins que la situació no es va tornar insostenible. Després d'uns accidents produïts per fortes pluges torrencials, el 1951, l'alcaldia va prohibir construir barraques. Per tal d'aconseguir l'abandonament de les coves, sembla que l'Ajuntament lliurava gratuïtament material per edificar cases mitjançant la presentació del contracte de compra del terreny. Així va néixer Torre-romeu (1955).
Sota la presidència del regidor Marcet es va crear la Comisión de Suburbios. L'Ajuntament va concedir permisos d'obres d'Albergues de Urgencia. El terreny es va dividir en parcel·les i es van començar a construir petites cases a banda i banda del primer carrer del barri, el Central. A poc a poc van anar sortint carrers que s'anomenaven amb les lletres de l'abecedari, fins que, amb el temps, van ser batejats, la majoria amb noms de rius peninsulars. L'enllumenat es va posar el 1958 i les clavegueres no es van fer fins al 1969. La manca de serveis obligava a baixar al centre de la ciutat per qualsevol cosa
Amb el pas dels anys, les reivindicacions del barri es van barrejar amb les reivindicacions laborals i polítiques. Als anys 70 el problema de l'habitatge va quedar solucionat.
|
|
|
