|
MURALLA DE MATARÓ
|
|
|
|
Obra construïda entre el 1569 i el 1600, segons el projecte de l'enginyer reial Jorge de Setara. Actualment se'n conserven alguns trams, com ara la muralla dels Genovesos, restaurada recentment, la muralla d'en Titus, i algunes restes sobre el camí ral, visible des de Can Xammar.
|
|
|
La muralla de Mataró disposava de set portals i accessos, el més destacat dels quals era el de Barcelona, ubicat a la confluència de la riera amb la plaça de Santa Anna. Els altres portals eren els d'Argentona, de Cabrera o de Sant Josep, d'en Feliu, del Pou de la Sínia ¿a la Baixada de Les Espenyes- i de la Penya d'en Roig o Portalet ¿a la Baixada de Les Escaletes.
El 1480, Ferran II havia concedit a Mataró el privilegi que incorporava la població a la corona i que l'alliberava de la submissió senyorial. En menys d'un segle, el 1569, la ciutat va aconseguir de construir la muralla, però a finals del segle XVI ja havia quedat petita. Aleshores van començar a sortir els primers ravals a l'entorn del camí ral, als afores de la muralla.
El creixement de Mataró no es va interrompre durant el segle XVII, i es va accelerar durant les darreres dècades del segle. Els ravals s'estenien seguint qualsevol camí o riera, encara que el creixement principal es va dirigir cap al mar i es va configurar ben clarament un barri de pescadors i mariners. La ciutat també va adoptar una nítida diferenciació social: mentre dins de les muralles s'aixoplugaven les cases amb lloguers més elevats, on vivien les classes benestants, als ravals es construïen els habitatges més humils de treballadors i jornalers.
|
|
|
