EIXAMPLE DE BARCELONA Urbanització del "pla de Barcelona" que es va fer després de l'aterrament de les muralles de Barcelona durant el Bienni Progressista (1854-1856). Tot i que l'Ajuntament de Barcelona va organitzar un concurs de plànols a fi de recollir idees per a l'eixample de la ciutat, el 7 de juny de 1859 una reial ordre imposava directament des de Madrid el projecte elaborat per Ildefons Cerdà. El Pla Cerdà reflecteix les profundes preocupacions socials de l'enginyer, que de fet va dissenyar sobre el paper una ciutat igualitària, on tots els barris tenien les mateixes característiques. La bona previsió de Cerdà es fa palesa en el fet que la xarxa viària ha suportat fins als nostres dies i amb notable èxit el continu augment del trànsit. Però, a més, la radical igualtat de la trama impedia, en principi, discriminacions espacials per raons socials. Des del punt de vista del poder, el projecte tenia un valor afegit: els amples i rectilinis carrers permetien que l'artilleria hi actués amb eficàcia. Les propostes de Cerdà van ser ràpidament transmutades. Les illes es van tancar i es va edificar amb més alçada. Del projecte original, només en va quedar en ferm el traçat dels carrers. Víctor Balaguer va ser l'encarregat de posar noms als carrers, amb la càrrega ideològica del nacionalisme romàntic del moment. Els carrers tenen els noms de les institucions de la vella Corona d'Aragó (Diputació, Consell de Cent, Gran Via de les Corts Catalanes...), dels territoris que la componien (Aragó, València, Rosselló, Mallorca...) i ¿de mar a muntanya- de personatges que consoliden la visió històrica de la Renaixença: Balmes, Aribau, Pau Claris, Rocafort, Urgell, Llúria... Entre el 1863 i el 1891 van començar les edificacions d'illes al llarg de la zona pròxima a la ciutat. S'hi van construir palaus urbans, però la burgesia es resistia a anar-hi a viure. De mica en mica es va consolidar un prototip de casa adaptada als conceptes higienistes del moment, segons els quals era important la ventilació i la llum solar. Cap a finals de segle, la burgesia va prendre definitivament l'espai el va convertir en el lloc del seu triomf social. Tot rivalitzant per la contractació dels arquitectes més famosos, hi situarà els grans palaus que fan de carrers com el passeig de Gràcia; encara avui, un lloc ideal per passejar.