TARRACO L'actual Tarragona, una ciutat romana de gran importància, va ser capital de la província de la Tarraconense. El seu patrimoni monumental ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat. Tarraco va ser la gran ciutat romana de l'actual territori de Catalunya. La favorable configuració geogràfica de les comarques meridionals, i el seu clima benigne, van afavorir que el procés de poblament humà s'hi iniciés en dates molt primerenques, ja en l'època prehistòrica. Les primeres comunitats humanes (amb les activitats econòmiques característiques d'aquest període: agricultura i ramaderia) van trobar als terrenys que actualment configuren les comarques del Camp de Tarragona l'escenari idoni. Aquest territori era ocupat per la tribu dels cessetans. El seu assentament més important va ser Kese que va constituir, potser, la capital i el precedent immediat de la ciutat romana de Tarraco, l'actual Tarragona. La ciutat ja existia abans dels romans, però va ser amb Escipió quan es va convertir en un gran centre militar i administratiu. Va ser una ciutat excepcional amb monuments molt importants. Els més antics que avui es conserven són la muralla i la Torre de Minerva. Les construccions d'índole militar van ser obra del general Escipió que va convertir la ciutat en centre de reforç i avituallament per a les seves tropes durant els anys 218-217 aC. En temps d'August, al segle I aC, la ciutat va experimentar grans reformes de tipus urbanístic i administratiu, i la seva puixança econòmica es va beneficiar de l'obtenció del títol de residència del governador de l'Hispània Citerior, l'any 27 aC. Amb l'establiment del culte imperial i les construccions de l'amfiteatre, el circ i el teatre, la ciutat va esdevenir la gran capital de la Tarraconense. El fòrum va ser també una de les meravelles arquitectòniques de la Tarragona romana, on s'articulaven les dependències i els serveis relacionats amb el govern i l'administració provincials. Del fòrum es conserven dos edificis en forma de torre coneguts amb el nom del Pretori i de l'Audiència. La vitalitat de la ciutat es va mantenir fins a mitjan s. III dC. Però en èpoques posteriors, i en el marc general de crisi de l'Imperi Romà es va iniciar un procés de progressiva recessió tant en l'ordre demogràfic com en l'urbanístic. Això va significar la destrucció i l'abandó de gran part de la ciutat. En els últims anys es treballa molt, sobretot a nivell arqueològic, per conèixer millor la Tarragona romana, ja que encara hi ha molts aspectes de l'urbanisme i de l'hàbitat que ens són desconeguts. També es treballa en el manteniment i l'aprofitament dels recursos patrimonials i turístics. Actualment s'han habilitat diferents rutes temàtiques i temporals. Tarragona ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Si en voleu més informació, aneu a http://www.mnat.es