CENTRE DE LECTURA DE REUS Centre cultural fundat a Reus el 1859 per menestrals propers al republicanisme federal. A mesura que la burgesia va anar substituint els menestrals, el Centre va entrar en crisi. Aquests nous socis van canviar les conferències per concerts i tertúlies, on llegien els seus treballs literaris. Durant les tres primeres dècades del segle XX, el Centre va viure un període dinàmic i prestigiós: va deixar de ser una societat localista i es va convertir en una autèntica universitat popular. El 1897, el centre es va instal·lar de lloguer a la casa dels marquesos de Tamarit. Tot seguit va incorporar-hi la il·luminació amb gas i va llogar una casa veïna per a les escoles. En aquestes escoles sabem que hi estudiaven 300 alumnes l'any 1900. Ben aviat es va incrementar el nombre de socis. El 1901 es reprenien les conferències de categoria, amb les de Santiago Rusiñol i Francesc Pi i Margall. Aquell mateix any es va iniciar l'articulació en seccions, la primera de les quals va ser l'excursionista. El 1904 s'hi va inaugurar un teatre d'estiu a l'aire lliure. Va tenir tant èxit que la directiva es va engrescar a bastir un teatre, finançat amb donatius dels socis benestants. El 1912 hi exposen Isidre Nonell, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joaquim Mir i Iu Pascual. I el 1915 s'hi crea la Galeria de Reusencs Il·lustres. Evarist Fàbregas i Pàmies va adquirir el casal on s'allotjava el centre (1916) i en va assumir les despeses de remodelació. Això no solament va permetre que el centre accedís a la propietat del local social, sinó que també va servir d'exemple per a altres mecenes: moltes donacions bibliogràfiques, com la d'Eduard Toda i Güell, van convertir el Centre de Lectura de Reus en la Biblioteca més important del sud de Catalunya. Tant, que el nou edifici va ser inaugurat per Josep Puig i Cadafalch el 1921. El millor moment del centre va ser entre els anys 1925 i 1935. Hi van pronunciar conferències i hi van fer cursets personalitats de diversos camps de la cultura, tot i que van predominar els propers al catalanisme d'esquerra. El 1935 Pau Gargallo moria a Reus mentre tenia una exposició al Centre. Però aquest moment d'esplendor es va acabar el 1939. El Centre de Lectura de Reus va ser clausurat el 1939 i va estar tancat fins al 1948. Durant la Transició va acollir moltes activitats de caire democràtic, no sempre autoritzades. Des del 1979 ha editat una cinquantena de llibres, bàsicament de tema històric. Avui disposa del Teatre Bartrina, d'una bona hemeroteca local i d'una biblioteca amb més de 80.000 volums.