ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE MANRESA La Seu de Manresa és el principal monument de la capital del Bages. La seva concepció arquitectònica és molt representativa del gòtic català, auster en la decoració i de nau ampla. A part del valor històric, és molt significatiu l'escenari en què es troba emplaçada, el puig Cardener, un indret simbòlic per a la ciutat. La seu és col·legiata, perquè acull un capítol de canonges, i basílica, pel títol honorífic que li va atorgar el Papa Lleó XIII. El nom complet del temple seria Col·legiata Basílica de Santa Maria, però és coneguda popularment com la Seu. El nom li ve de les dimensions, pròpies d'una catedral, i del seu pes en el conjunt del bisbat de Vic. Aquest nom correspondria en realitat a una seu episcopal, tot i que Manresa no ho ha estat mai. El consell de la ciutat va impulsar les obres, que van ser finançades amb aportacions de particulars i gremis. El mestre d'obres va ser Berenguer de Montagut, que també va projectar obres tan importants com l'església barcelonina de Santa Maria del Mar. La nau de Manresa, però, és més ampla: fa 18 metres, com les de Mallorca i Tortosa. Solament la supera, amb 23 metres, la nau de la catedral de Girona, la més gran fins que es va construir Sant Pere de Roma. La construcció de l'església de Santa Maria de Manresa va començar el 1325, però fins al 1371 el bisbe de Vic no en va consagrar l'altar major. El campanar és del segle XVI, i del segle XVII hi ha la Capella del Santíssim, d'estil renaixentista. La façana de ponent és del segle XX, d'Alexandre Soler i March. Una de les peces més importants que hi ha al seu interior és el Retaule del Sant Esperit, obra mestra de Pere Serra.