CASTELL DE MONTJUÏC Fortalesa militar del segle XVII, reconstruïda i engrandida durant la segona meitat del segle XVIII per controlar la Barcelona vençuda el 1714. Actualment és la seu del Museu Militar. Va ser remodelat per l'enginyer militar Juan Martín Cermeño entre 1751 i 1779. Ell va fer-hi excavar el fossar i va fer aixecar-hi els baluards que li donen la característica forma pentagonal que caracteritzava les grans fortaleses de l'Edat Moderna. El castell de Montjuïc ha estat utilitzat molts cops com a presó. A partir dels últims anys del segle XIX va albergar les víctimes tant de la repressió política social com de la lluita obrera. Hi foren tancats i torturats els obrers involucrats en l'onada de violència anarquista de la dècada de 1890. El procés de Montjuïc, nom amb què coneixem els judicis als anarquistes sospitosos, és un fet dissortadament famós per la seva duresa i les tortures que els van fer. Al castell hi van tancar també els detinguts durant la Setmana Tràgica, moment en què, també a Montjuïc, va ser afusellat Ferrer i Guàrdia. El 1919 hi ha més de 3.000 obrers empresonats a causa del conflicte de la Canadenca. El 1936 es va omplir de presos de dretes, i el 15 d'octubre de 1940 hi seria afusellat Lluís Companys. Potser per tots aquests esdeveniments el castell es va convertir en un símbol negatiu de la consciència col·lectiva de la ciutat. El 1960 va ser finalment cedit a la ciutat. Ara s'hi troba instal·lat el Museu de l'Exèrcit. S'hi pot pujar amb el telefèric, que enllaça el castell amb l'avinguda de Miramar i permet, de passada, gaudir de la visió de la muntanya urbanitzada aprofitant els recursos topogràfics de la muntanya.