PLAÇA DEL REI DE BARCELONA Si en algun lloc de Barcelona es pot constatar el passat de la ciutat és a la Plaça del Rei, que aplega en el subsòl restes que es remunten als temps de l'emperador August. Aquesta plaça ja existia com a tal en el segle XI, quan els comtes de Barcelona hi van edificar el seu palau i a les escales que hi pujaven ¿encara existents, encara que refetes- s'hi reunien els savis prohoms de la ciutat per establir jurisprudència. La plaça queda delimitada pel que resta de l'antic Palau Reial Major, la capella palatina de Santa Àgueda i la residència dels virreis. Del Palau Reial encara podem visitar, a la part que s'enfonsa cap al subsòl, les grans voltes romàniques, avui restaurades. També hi ha l'antic saló del tron, el Tinell, construït el 1370. També hi trobem la capella reial, ara coneguda com la de Santa Àgueda. I, al costat oposat, el Palau del Lloctinent, un edifici bastit a mitjan segle XVI. D'aquest edifici destaca el pati interior, un harmònic compromís entre l'espai gòtic i les formes del Renaixement. Des del 1836 fins al 1994 va ser la seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. A l'angle de la plaça on s'adjunten les estructures dels palaus del Rei i del Lloctinent s'aixeca l'anomenat Mirador del Rei Martí. Edificat gairebé un segle i mig després de la mort del rei, suggereix que abans hi va haver una torre des d'on el Rei Martí l'Humà, darrer sobirà del Casal de Barcelona, esguardava la ciutat i la llunyania del mar. Si sortim de la plaça en direcció al Carrer del Veguer trobem la Casa Padellàs, un antic edifici del segle XVI que es va traslladar pedra a pedra després d'obrir-se la Via Laietana. Acull el Museu d'Història de la Ciutat i permet l'accés al subsòl romà de l'antiga Barcino, i també a tots aquests edificis, que depenen del museu.