|
PALAU D'ARANJUEZ
|
|
|
|
Real Sitio de la monarquia espanyola que es va incorporar al patrimoni reial quan els Reis Catòlics van assumir el control dels Ordes Militars. El títol de Real Sitio, però, li va donar Felip II, que va encarregar a Juan de Herrera que millorés el Palau.
|
|
|
El poble d'Aranjuez va ser conquerit als sarraïns a l'Edat Mitjana. Alfons VIII de Castella el va atorgar a l'orde de Sant Jaume com a pagament pels serveis d'armes que li havien prestat durant la Conquesta. Un dels mestres de l'Orde, Lorenzo Suárez de Figueroa, va edificar l'any 1387 l'edifici que seria l'antecedent de l'actual Palau Reial.
Quan els Reis Catòlics van assumir el control dels ordes militars, el conjunt va passar a ser propietat de la corona. Felip II va donar el títol de Real Sitio a Aranjuez i va fer substituir la vella casa dels grans mestres de l'orde de Sant Jaume per un palau nou i digne. En va encarregar els plànols al seu arquitecte de la cort, Juan Bautista de Toledo, que va treballar sobretot en la capella. De la resta se n'ocupava el seu ajudant, Juan de Herrera. Aquest arquitecte no solament va continuar les obres en morir Bautista de Toledo sinó que es va ocupar també de construir San Lorenzo de El Escorial. Va ser la construcció d'aquest gran palau monestir el que va endarrerir la construcció del palau d'Aranjuez, que quedaria una mica abandonat en morir Felip II.
Va ser amb l'arribada dels Borbons que el Palau va adquirir la forma actual. La reconstrucció es va encarregar a Pedro Caro, però se li va demanar que seguís tots els plànols que havia deixat Juan de Herrera. Ferran VI va aixecar la prohibició d'edificar a la zona, i així va donar una empenta decisiva a la població. Això ens permet veure una mostra d'urbanisme del segle XVIII, amb palaus nobles i les cotxeres que ara són un centre cultural amb biblioteca, auditori, sala d'exposició i aules.
A Aranjuez també podem visitar l'estació de ferrocarril d'on surt el Tren de la Fresa, que rememora la segona línia de ferrocarril que es va construir a Espanya, el 1851, i la Casa del Labrador, considerat com el més interessant palau classicista, amb un interior refinat i luxós.
|
|
|