INSTITUT CATALÀ DE SANT ISIDRE L'Institut Agrícola Català de Sant Isidre és una institució constituïda el 22 de maig de 1851 per 107 grans propietaris agraris catalans residents a Barcelona. El seu objectiu era protegir els seus interessos agraris individuals. Una quarta part dels seus fundadors eren nobles de títol i propietaris d'estirp. D'altres tenien capitals l'origen dels quals no procedia de l'agricultura, sinó d'altres sectors econòmics, com ara el comercial, l'industrial i el financer, i que posteriorment havien invertit en terres. L'Institut va constituir un grup de pressió davant la política econòmica de l'estat. Com a grup amb pretensions d'incidir dins del procés polític català, volia protegir la defensa de la propietat i controlar la pagesia. La ideologia social i política del grup era profundament conservadora: per ser-ne soci calia ser propietari rural. En defensa dels interessos dels grans propietaris, l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre es va oposar a l'Eixample de Barcelona a causa de les apropiacions de terres que suposava. També es va oposar a les lleis que milloressin la situació dels rabassaires i els treballadors agrícoles, com la LLei de Contractes de Conreu de 1934. Una altra tasca a la qual es va consagrar l'Institut Català Agrícola de Sant Isidre va ser el foment de l'estudi de les tècniques agrícoles. El 1860 ja va organitzar les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia. Aquests estudis van permetre que l'Institut acomplís un important paper davant de la fil·loxera.