LA MURALLA ROMANA DE BARCELONA La ciutat romana de Barcelona, coneguda amb el nom de Bàrcino, fundada al segle I aC. al voltant del mont Tàber, va ser fortificada per segona vegada al llarg del segle IV amb una muralla d'uns nou metres d'alçada i 1.220 metres de perímetre. Bàrcino s'estenia en forma rectangular des de l'actual plaça Nova fins a la plaça de Regomir, i des del carrer dels Banys Nous fins al de la Tapineria. El perímetre d'aquest recinte es va conservar de forma pràcticament íntegra fins al segle XIX. La muralla comprenia unes setanta torres i es va construir amb formigó, amb revestiment de carreus que s'extreien de les pedreres de Montjuïc. També s'hi van incloure materials arquitectònics procedents d'edificis més antics i materials escultòrics. Tot i que la muralla va ser enderrocada al segle XIX, encara ara se'n conserven restes visibles.