| LA VALL FERRERA. PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU | |
|
| El sòl de la vall Ferrera era i és ric en mineral de ferro i, en molts indrets, les aigües són ferruginoses i indiquen la presència de mena; tot això va fer que es donés a la vall el nom de vall Ferrera.
|
|
| Aquesta riquesa en ferro del territori va motivar que, sobretot durant els segles XVIII i XIX, es desenvolupés una important indústria metal·lúrgica basada en el sistema de la farga catalana, famós arreu del món des de l'edat mitjana per la seva gran eficiència i la qualitat del producte obtingut. S'hi van situar moltes fargues i associats a les fargues, es van desenvolupar la mineria del ferro i la producció de carbó vegetal en nombroses carboneres situades pel mig del bosc.
Aquestes fargues van deixar de funcionar a la darreria del segle XIX. L'abandonament i els aiguats n'han fet desaparèixer els edificis i avui només queda el mall d'un martinet, com a monument, davant la casa de la vila d'Alins, i algunes reixes i elements de ferro. El 1874, quan encara funcionaven cinc fargues a la vall, es produïen uns 9.000 quintars (360 tones) de ferro l'any, que eren exportats a tot el Principat i fins a Aragó. Entre l'extracció, el carbonatge necessari i el tractament, es donava feina a uns 600 homes i en el transport de primera matèria i carbó s'esmerçaven unes 700 cavalleries.
Actualment, la vall Ferrera està situada en el Parc Natural de l'Alt Pirineu, creat mitjançant Decret l'agost de 2003 per la doble condició d'espai d'alt valor natural i alhora d'alt valor cultural perquè ha estat escenari d'uns aprofitaments que tradicionalment han contribuït a modelar el paisatge.
|
|
|
