| ARXIVIO DI STATO DI PRATO |
| L'Arxiu de l'Estat de Prato és al Palau Datini, a Prato, a la regió italiana de la Toscana. És un arxiu importantíssim per a l'estudi de la història econòmica medieval, gràcies a la quantitat i a la riquesa del seu fons documental. |
|
| ATENEU BARCELONÈS |
| Entitat constituïda a Barcelona el 13 d'abril de 1872. Manel Duran i Bas en va presidir la primera junta i va reunir importants conservadors catalans. El 30 de novembre de 1895, Àngel Guimerà hi va pronunciar la conferència "La llengua catalana", que va significar el moment en què l'entitat es va catalanitzar del tot. |
|
| BARRI DE LA BARCELONETA (BARCELONA) |
| Barri de Barcelona que es va començar a construir el 1753 per allotjar les persones que, després de la caiguda de la ciutat l'11 de setembre de 1714, havien estat obligades a enderrocar la seva casa a la Ribera per construir-hi la ciutadella militar. |
|
| BARRI DE LA RIBERA (BARCELONA) |
| El barri de la Ribera de Barcelona va néixer com un nucli de població format al voltant de l'antiga església de Santa Maria de les Arenes. Llavors s'anomenava Vilanova del Mar i allà s'hi van establir els sectors beneficiats de la gran expansió marítima i econòmica dels catalans per la Mediterrània des de l'època de Jaume I. La toponímia urbana demostra la gran diversitat d'oficis que s'hi concentraven: els carrers Argenteria, Canvis Nous, Caputxes, Espaseria, Mirallers, Sombrerers... |
|
| BARRI DE TORRE-ROMEU (SABADELL) |
| Barri de Sabadell (Vallès Occidental), a l'est de la ciutat, al nord de Can Roqueta, i a l'esquerra del Ripoll. Moltes de les cases del barri van ser construïdes pels mateixos residents a partir dels anys cinquanta. Fins al 1964 no va ser inaugurada la línia d'autobús amb Sabadell. |
|
| CA L'AGUSTÍ |
| Mas situat al terme municipal de Santa Coloma de Farners, a la Selva. És allà on van fer pres Joan Sala i Ferrer, el bandoler conegut amb el nom de Serrallonga. |
|
| CAN CORTADA |
| Finca del municipi d'Esplugues de Llobregat. Originàriament era una gran masia que va adquirir l'any 1630 en Jaume Cortada, primer baró de Maldà.
|
|
| CAN GUINEU |
| Mas situat a Sant Sadurní d'Anoia, on van tenir lloc les reunions del grup de viticultors que es feien dir irònicament "Els set savis de Grècia"<(i>. |
|
| CAN SAVALLS |
| Masia situada al veïnat de Riuràs, al terme municipal de la Pera, al Baix Empordà. |
|
| CAN XIMET |
| Conjunt de coves situades a Olèrdola, Alt Penedès, restes dels habitatges dels colons de la Marca.
|
|
| CAPELLA DE SANT JORDI DEL PALAU DE LA GENERALITAT |
| El 1432 les corts catalanes van decidir construir una capella al palau de la Generalitat. El van encarregar al mestre Marc Safont i, al cap de dos anys, el 1434 s'enllestien les obres i el palau estrenava una capella dedicada a sant Jordi. |
|
| CAPELLA DELS INFANTS ORFES |
| És una de les construccions d'un conjunt aixecat a la segona meitat del segle XVI. És a la plaça dels Àngels de Barcelona, a l'altre costat del MACBA i del Convent dels Àngels. |
|
| CARCASSONA |
| Ciutat del sud de França que es troba a la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, i que posseeix un esplèndid recinte emmurallat. Va ser una ciutat espiscopal dins el comtat de Provença i el Regne de França. |
|
| CARRER DE LES TROMPETES DEL REI JAUME |
| Carrer de l'actual districte de Ciutat Vella de Barcelona. |
|
| CASA BURGUÉS |
| Casa situada al número 13 del carrer de la Força, de Girona. |
|
| CASA DELS TRAVI A PALAU DE CERDANYA |
| És la casa on es va establir la família Travi pels volts de 1650.
|
|
| CASTELL DE FOIX |
| Castell situat a la capital del País de Foix, Occitània, i del departament francès de l'Arieja, a la confluència de l'Arget amb l'Arieja. |
|
| CASTELL DE LA SUDA (LLEIDA) |
| El castell de la Suda, situat a Lleida, va ser construït en temps de la dominació musulmana. El 1214 va ser escenari de les Corts de Lleida, considerades com el precedent de les Corts Catalanes. |
|
| CASTELL DE LLAÉS |
| Castell que estava situat en un turó del terme de Ripoll. Però només se'n conserven algunes parets. Ara hi ha l'església i la rectoria.
|
|
| CASTELL DE MONTJUÏC |
| Fortalesa militar del segle XVII, reconstruïda i engrandida durant la segona meitat del segle XVIII per controlar la Barcelona vençuda el 1714. Actualment és la seu del Museu Militar.
|
|
| CASTELL DE MONTSÓ |
| El castell de Montsó, situat a la província d'Osca, a l'Aragó, va ser el lloc on els templers van custodiar l'infant Jaume fins que el van coronar. També va ser l'escenari de nombroses convocatòries a Corts. |
|
| CASTELL DE MUR (PALLARS JUSSÀ) |
| Castell fronterer, que es troba al municipi del Castell de Mur, al Pallars Jussà, construït al segle X i que va ser propietat d'Arnau Mir de Tost, magnat que va fundar el vescomtat d'Àger. |
|
| CATEDRAL DE GIRONA |
| La catedral de Girona, del segle XIV, es considera que és una de les construccions més notables de l'arquitectura occidental. És impressionant la grandiositat del seu espai i el delicat joc de llum i penombra que hi fan els finestrals. Entre el 1680 i el 1733 es va construir la façana barroca, al capdamunt d'una llarga escalinata. |
|
| CATEDRAL DE PERPINYÀ |
| Catedral d'estil gòtic construïda en un sol espai. Seu principal de la diòcesi de Perpinyà. |
|
| CAU FERRAT |
| El Cau Ferrat de Sitges va ser la residència i l'estudi de l'artista i escriptor Santiago Rusiñol (1861-1931), un dels representants més destacats del modernisme català. El 1933 es va convertir en museu. Avui s'hi exhibeixen diverses col·leccions relacionades amb Rusiñol i la pintura modernista. |
|
| CENTRE BORJA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS |
| El Centre Borja allotja una comunitat de 30 jesuïtes, un bon nombre dels quals es dedica a la docència superior. Tots estan vinculats amb el treball teològic, filosòfic i científic de la Companyia de Jesús. El Centre custodia l'Arxiu del Palau Requesens, cedit a la Companyia el 1921 pel darrer dels hereus. |
|
| CENTRE DE LECTURA DE REUS |
| Centre cultural fundat a Reus el 1859 per menestrals propers al republicanisme federal. A mesura que la burgesia va anar substituint els menestrals, el Centre va entrar en crisi. Aquests nous socis van canviar les conferències per concerts i tertúlies, on llegien els seus treballs literaris. |
|
| CIUTADELLA (BARCELONA) |
| Fortalesa militar que Felip V va ordenar construir a Barcelona després de la desfeta de 1714 amb l'objectiu de poder controlar la ciutat. La fortalesa es va encarregar a l'enginyer militar d'origen flamenc Jorge Próspero de Verboom (1665-1744), que en seria també el seu primer governador. Malgrat que la fortalesa va ser l'admiració d'Europa com a meravella de l'art militar, no va defensar mai la ciutat de Barcelona contra un exèrcit. |
|
| COL·LEGIATA D'ÀGER |
| Àger és un poble situat al nord-oest de la comarca de la Noguera, al límit amb Aragó i el Pallars Jussà. Dins de les muralles de l'antic castell hi ha la Col·legiata d'Àger, dedicada a Sant Pere. |
|
| COLÒNIA VIDAL A PUIG-REIG |
| Antiga colònia industrial que es troba, com moltes altres, al curs mitjà del riu Llobregat, al seu pas pel Baix Berguedà. |
|
| EIXAMPLE DE BARCELONA |
| Urbanització del "pla de Barcelona" que es va fer després de l'aterrament de les muralles de Barcelona durant el Bienni Progressista (1854-1856). Tot i que l'Ajuntament de Barcelona va organitzar un concurs de plànols a fi de recollir idees per a l'eixample de la ciutat, el 7 de juny de 1859 una reial ordre imposava directament des de Madrid el projecte elaborat per Ildefons Cerdà. |
|
| ELS MOLINS DE LA VILA |
| Els molins de la vila són dos molins fariners hidràulics medievals situats prop de Montblanc (Conca de Barberà), entre els rius Francolí i Anguera.
|
|
| EMPÚRIES |
| Conjunt monumental de ruïnes gregues i romanes, situades a Sant Martí d'Empúries. |
|
| ERES DE GUARDIOLANS |
| Masia del municipi de Vilada, a la comarca del Berguedà.
|
|
| ESCULTURA DE FRANCESCO DI MARCO DATINI |
| Escultura d'estil ottocentesco que presideix la plaça del comune al municipi de Prato, a la Toscana, Itàlia. L'obra representa la figura de Francesco di Marco Datini, mercader i banquer, que va viure a aquesta mateixa ciutat italiana durant els segles XIV i XV.
|
|
| ESGLÉSIA DE PINEDA |
| Església parroquial de Pineda, al Maresme, dedicada a Santa Maria. L'edifici actual correspon en gran part al que es va bastir al s. XVI, amb nau única, fortificat després d'un atac dels corsaris del 1545. |
|
| ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE MANRESA |
| La Seu de Manresa és el principal monument de la capital del Bages. La seva concepció arquitectònica és molt representativa del gòtic català, auster en la decoració i de nau ampla. A part del valor històric, és molt significatiu l'escenari en què es troba emplaçada, el puig Cardener, un indret simbòlic per a la ciutat. |
|
| ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE MONTSÓ |
| Aquesta església, juntament amb el castell de la mateixa vila, va ser la seu de nombroses corts del regne d'Aragó. L'església actual és del segle XV, però l'original era romànica i del segle XII. |
|
| ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAR, DE BARCELONA |
| Església gòtica del segle XIV, exemple del gòtic català. Va ser el centre vertebrador del barri de la Ribera, de Barcelona. |
|
| FONT DEL SOC |
| Font del municipi de Vilabertran al límit amb el municipi de Figueres. L'any 1842 s'hi va fer una manifestació a favor de la República i del líder Abdó Terradas. |
|
| FOSSAR DE LA PEDRERA |
| Tomba comuna, clandestina en origen, on els franquistes van enterrar uns 4.000 republicans i catalanistes de diverses tendències polítiques que havien executat.
|
|
| HOFKAMMERARCHIV |
| És l'arxiu de la cambra imperial. Està situat al número 6 de Johannesgasse, al districte primer de Viena. L'edifici, a més de ser una joia de l'arquitectura de Biedermeier, encara funciona amb el propòsit pel qual va ser fundat l'any 1842 i inaugurat oficialment l'any 1848.
|
|
| ILLA DELS FAISANS |
| Petita illa a la desembocadura del riu Bidasoa. |
|
| INSTITUT CATALÀ DE SANT ISIDRE |
| L'Institut Agrícola Català de Sant Isidre és una institució constituïda el 22 de maig de 1851 per 107 grans propietaris agraris catalans residents a Barcelona. El seu objectiu era protegir els seus interessos agraris individuals. |
|
| INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS |
| Institució acadèmica fundada per Enric Prat de la Riba el 1907, a Barcelona, amb el suport de la Diputació de Barcelona, que té l'objectiu d'estudiar i investigar tots els àmbits de la cultura catalana. |
|
| INSTITUT VERDAGUER (BARCELONA) |
| L'actual Institut Verdaguer, a Barcelona, és l'antic Palau del Governador de la ciutadella militar aixecada per FelipV després de la desfeta del 1714. |
|
| JOCS HEL·LÈNICS |
| Els Jocs Hel·lènics, precedent dels Jocs Olímpics, se celebraven cada 4 anys a la ciutat d'Olímpia. Van ser festes religioses, esportives i culturals, les més antigues i famoses dels grecs. La llegenda diu que van ser instituïts per Hèracles, però la data acceptada de la primera olimpíada és el 776 a.C. |
|
| LA CASA-MUSEU CASTELLARNAU |
| Casa que és al carrer Cavallers de Tarragona. Els orígens documentats de la Casa Castellarnau es remunten a començaments del segle XV.
|
|
| LA CATEDRAL ROMÀNICA DE BARCELONA |
| El comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis de la Marca la van fer construir l'any 1045 i es va consagrar l'any 1058. Davant de l'orgue, en el mur lateral al costat de la sagristia, hi ha els sepulcres dels comtes.
|
|
| LA CREU PLANTADA A LA BADIA DE MONTERREY |
| L'expedició comandada per Gaspar de Portolà a finals del 1769 no va aconseguir l'objectiu de trobar la badia de Monterrey. Havien recorregut uns 800 quilòmetres des de la missió de San Diego cap al nord i, amb gran sensació de fracàs, van decidir tornar al punt de sortida.
|
|
| LA MURALLA ROMANA DE BARCELONA |
| La ciutat romana de Barcelona, coneguda amb el nom de Bàrcino, fundada al segle I aC. al voltant del mont Tàber, va ser fortificada per segona vegada al llarg del segle IV amb una muralla d'uns nou metres d'alçada i 1.220 metres de perímetre.
|
|
| LA VALL FERRERA. PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU |
| El sòl de la vall Ferrera era i és ric en mineral de ferro i, en molts indrets, les aigües són ferruginoses i indiquen la presència de mena; tot això va fer que es donés a la vall el nom de vall Ferrera.
|
|
| LES TERMES ROMANES |
| Les termes romanes de Sant Boi es van construir a finals del segle II després de Crist i es van descobrir l'any 1953 gràcies a l'historiador santboià Carles Martí i Vila. |
|
| MASIA BELLSOLELL |
| El mas de la família Bellsolell es troba als afores d'Arenys de Munt i ja estava documentat al segle XIII. L'edifici actual data del segle XVI i és una construcció gran i compacta. |
|
| MERCAT DEL BORN |
| El Mercat del Born, situat al barri de la Ribera, a Barcelona, és un dels exemples més importants de l'arquitectura del ferro. Construït el 1876, és un projecte del mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre. Al febrer del 2002, quan s'hi feien les obres per instal·lar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona, van aparèixer les runes de la ciutat medieval i moderna. |
|
| MISSIÓ DE SAN DIEGO |
| Va ser la primera missió que va fundar Gaspar de Portolà juntament amb el frare franciscà Ginebró Serra.
|
|
| MONESTIR DE RIPOLL |
| El monestir de Santa Maria de Ripoll, al Ripollès, va ser fundat el 879 per Guifré el Pelós i va ser un dels centres espirituals i culturals de Catalunya a l'edat mitjana. |
|
| MONESTIR DE VALLBONA DE LES MONGES |
| Monestir cistercenc femení a la comarca de l'Urgell fundat al segle XII.
|
|
| MORELLA |
| Municipi de la comarca dels Ports, prop de Castelló, al País Valencià. Està situat en un lloc de pas estratègic i això li ha donat un paper militar molt rellevant al llarg de la història. |
|
| MURALLA DE MATARÓ |
| Obra construïda entre el 1569 i el 1600, segons el projecte de l'enginyer reial Jorge de Setara. Actualment se'n conserven alguns trams, com ara la muralla dels Genovesos, restaurada recentment, la muralla d'en Titus, i algunes restes sobre el camí ral, visible des de Can Xammar. |
|
| MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA |
| El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya vol preservar el patrimoni industrial i explicar la industrialització catalana. Per això s'ha creat el Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, en què s'agrupen diferents museus. A la Fàbrica Tèxtil de Terrassa s'explica el procés de fabricació dels teixits de llana. |
|
| MUSEU DEL FERROCARRIL DE VILANOVA I LA GELTRÚ |
| Al costat de l'estació de RENFE de Vilanova i la Geltrú hi ha el Museu del Ferrocarril, que pretén mostrar de manera innovadora l'univers del tren i el paper que ha tingut en el món contemporani. Dins els edificis del museu es troba la col·lecció més important de locomotores de vapor d'Europa. En una espectacular rotonda s'exposen vehicles de totes les èpoques i altres elements ferroviaris. |
|
| MUSEU SALVADOR VILASECA |
| És l'antic Museu Municipal de Reus, que va fundar Salvador Vilaseca i Anguera (Reus 1896-1975), prehistoriador i paleontòleg que va descobrir algunes coves i jaciments prehistòrics al Camp de Tarragona. |
|
| MUSEU TÈXTIL DE TERRASSA |
| Iniciat el 1946 en un edifici construït amb aquesta finalitat, el Museu va ser inaugurat el 1970 i és un dels primers del món en la seva especialitat. |
|
| NAVÈS (SOLSONÈS) |
| Aquest municipi del Solsonès és a la vall de l'Ora, al límit de les comarques del Berguedà i del Bages. Antigament, separava els comtats d'Urgell i Cerdanya, i va ser l'escenari on es creu que va ser ferit de mort el comte Guifré I, el Pelós. |
|
| NOVA BARCELONA |
| Actual Zrenjanin, ciutat de la regió autònoma de la Vojvodina, a Iugoslàvia.
|
|
| PALAU D'ARANJUEZ |
| Real Sitio de la monarquia espanyola que es va incorporar al patrimoni reial quan els Reis Catòlics van assumir el control dels Ordes Militars. El títol de Real Sitio, però, li va donar Felip II, que va encarregar a Juan de Herrera que millorés el Palau. |
|
| PALAU DE LA GENERALITAT |
| El Palau de la Generalitat, situat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, va ser la seu de la Diputació del General, des que el 1403 es va decidir crear un edifici específic per a aquesta institució. Actualment és la seu del govern autonòmic de Catalunya. |
|
| PALAU DE L'ALMUDAINA (Segle XIV) |
| Palau del segle XIV, situat a la muralla de mar de Palma de Mallorca |
|
| PALAU DEL LOUVRE |
| Palau reial situat a la vora dreta del riu Sena a París. Actualment és seu del museu del Louvre. Té la categoria de museu nacional de França i és un dels més grans del món.
|
|
| PALAU MALDÀ |
| Va ser construït per la família Cortada durant el segle XVII. Ocupa una gran parcel·la al barri de la Ciutat Vella de Barcelona entre els carrers del Pi i de Perot lo Lladre.
|
|
| PALAU REIAL DE BARCELONA |
| Palau ja desaparegut que estava situat a l'actual Pla de Palau de Barcelona. |
|
| PARLAMENT DE CATALUNYA |
| L'actual edifici del Parlament de Catalunya, situat al parc de la Ciutadella, de Barcelona, es va construir com a arsenal militar dins de la fortalesa de la Ciutadella que va fer aixecar Felip V després de la Guerra de Successió. |
|
| PEDRO MARTÍNEZ (GRANADA) |
| Municipi de la comarca de la Hoya de Guadix y Marquesado, al nord de la província de Granada, a 78 quilòmetres de la capital. Durant els anys 50 i 60, bona part dels seus habitants es van traslladar a Catalunya, especialment al barri de Torre-romeu, de Sabadell. |
|
| PLACA A SALVÀ I CAMPILLO |
| Recordatori en homenatge al científic il·lustrat Francesc Salvà i Campillo al carrer de Petritxol, de Barcelona. |
|
| PLAÇA DEL BORN |
| Actual passeig del Born de Barcelona. |
|
| PLAÇA DEL REI DE BARCELONA |
| Si en algun lloc de Barcelona es pot constatar el passat de la ciutat és a la Plaça del Rei, que aplega en el subsòl restes que es remunten als temps de l'emperador August.
|
|
| PORT DELS ALFACS |
| Port natural situat al delta de l'Ebre.
|
|
| PRESÓ DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES |
| Situada al carrer de la Presó de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) i actualment habilitada com a museu i seu de l'Arxiu Històric.
|
|
| PRESÓ DEL VEGUER DE BARCELONA |
| Presó medieval, actualment desapareguda, situada a la plaça de l'Àngel de Barcelona cantonada amb l'actual carrer Llibreteria, que durant molts segles es va anomenar Baixada de la Presó.
|
|
| REAL ACADEMIA DE BELLAS ARTES DE SAN FERNANDO |
| Acadèmia fundada el 1744 per Felip V, a Madrid. No s'hi van fer les primeres reunions fins al 1752, quan regnava el seu successor, Ferran VI. Avui és una de les gran pinacoteques de la capital, amb peces que van de Goya a Picasso. |
|
| REIAL ACADÈMIA DE CIÈNCIES I ARTS |
| Les acadèmies van néixer al segle XVIII, quan les reunions d'il·lustrats interessats en els descobriments científics, sovint privades i informals, rebien el suport de la monarquia. |
|
| SANT MIQUEL DE CUIXÀ |
| El monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà es troba al peu del Canigó, al Conflent. Va ser fundat per l'arxipreste Protasi l'any 879. Va ser amb els abats Garí i Oliba quan es va convertir en un dels centres espirituals i culturals més importants de Catalunya en temps feudals. |
|
| SANT PERE DE LES PUELLES |
| Convent femení fundat l'any 945 pel comte de Barcelona i consagrat pel bisbe Guilarà. Seguia la regla de Sant Benet, com la majoria de monestirs catalans d'aquella època. En l'actualitat, la comunitat s'ha traslladat al carrer Anglí.
|
|
| SANT SEBASTIÀ DE MONTMAJOR |
| Sant Sebastià de Montmajor, al Vallès Oriental, està situat entre les muntanyes de Gallifa i del Farell. És un dels exemples que s'han conservat de sagrera medieval. |
|
| SEU VELLA DE LLEIDA |
| Catedral que es va començar a construir sota la direcció del mestre Pere Sacoma l'any 1203 al lloc on hi havia hagut la mesquita durant els segles de domini musulmà.
|
|
| TAIFA DE TORTOSA |
| La taifa de Tortosa va sorgir com a regne musulmà independent del califat de Còrdova arran de la desfeta del califat omeia. Va ser conquerida definitivament pels cristians el 1148. |
|
| TARRACO |
| L'actual Tarragona, una ciutat romana de gran importància, va ser capital de la província de la Tarraconense. El seu patrimoni monumental ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat. |
|
| TORRE DE VALLFEROSA |
| Torre de defensa medieval situada al municipi de Torà. Documentada des del 1052, és un dels vestigis militars més importants d'arquitectura medieval. |
|
| TORRE DEL RELLOTGE DE PERPINYÀ |
| Rellotge construït al Palau dels Reis de Mallorca que es troba al Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà. Els reis de la corona d'Aragó Pere III i Joan I van intentar d'arreglar-lo sense èxit.
|
|
| VALLFORMOSA |
| Lloc ocupat pels pobladors de la Marca. Ara és el territori que va des de Servitge fins a Rajadell, al terme de Rajadell, a la comarca del Bages.
|
|