| ARXIDUC CARLES D'ÀUSTRIA (1685-1740) | |
|
| Emperador dels territoris de l'imperi austríac, del 1711 al 1740. Aquest imperi incloïa, després del 1713, els territoris d'Àustria, Hongria, Sicília, Nàpols i els territoris de la Corona d'Aragó (1705-1725). Durant la guerra de Successió va encapçalar el bàndol austriacista, enfrontat als Borbons de Felip V. |
|
| El rei espanyol Carles II va morir sense descendència l'any 1700. El seu testament deixava la corona a Felip d'Anjou, de la línia francesa dels Borbons i nét de Lluís XIV.
Felip va ser coronat com a Felip V de Castella, l'any 1700, i IV d'Aragó, el 1701. Però la Casa d'Àustria no va acceptar el testament, perquè creia que l'arxiduc Carles tenia més drets de successió. Aleshores, l'arxiduc Carles va buscar l'ajuda d'altres estats europeus, com Anglaterra i Holanda, que van formar la Gran Aliança de la Haia (1701) i es van enfrontar a l'aliança franco espanyola dels Borbons. Aquesta guerra europea, que va tenir per escenari la península ibèrica, es va conèixer com la Guerra de Successió.
El 12 de setembre de 1703, Carles va ser proclamat rei d'Espanya a Viena. Un any més tard va desembarcar a Lisboa per tal d'encapçalar els exèrcits contra les forces felipistes. A la tardor de 1705 els territoris de la Corona d'Aragó li van retre fidelitat. Només hi van faltar algunes localitats. El 7 de novembre va entrar a Barcelona, on va jurar les Constitucions de Catalunya. Aleshores, i fins al març de 1706, hi va celebrar corts.
L'abril de 1707 els austriacistes van ser derrotats a Almansa: València i Aragó van caure sota domini borbònic. Com a reducte dels austriacistes van quedar el Principat i les Illes. Carles va establir la cort a Barcelona, on es va casar amb Elisabet Cristina de Brunsvic (1710).
Durant la guerra, les tropes austriacistes van ocupar dues vegades Madrid. Però Felip V va rebre l'ajut del seu avi, el rei francès Lluís XIV. Per això Carles va ser arraconat per segon cop a Catalunya. Va ser aleshores quan va morir el seu germà, l'emperador Josep I (1711). Aleshores Carles va ser proclamat emperador.
En aquell moment, les potències europees aliades van concloure que no volien un emperador tan poderós com ho seria Carles, ja que acumularia els regnes de la península a més dels altres territoris de l'imperi austríac. Per això, van preferir iniciar converses de pau amb l'aliança franco espanyola (1713-1714) i els aliats van acabar abandonant els resistents catalans a la seva sort.
Fins al 1725 Carles no va signar la pau amb Felip V. Després es va dedicar als afers imperials, especialment a lluitar contra l'amenaça dels turcs als Balcans. Va morir el 1740 i el va succeir la seva filla Maria Teresa. |
|
|
