|
FELIP V (1683-1746)
|
|
|
|
(Versalles 1683 - Madrid 1746)
Felip V de Castella, i IV d'Aragó, va ser el vencedor de la Guerra de Successió i reconegut com a rei d'Espanya a partir del Tractat d'Utrecht (1713).
|
|
|
A finals del segle XVII, el rei Lluís XIV de França conspirava a la cort de Madrid per aconseguir que el seu nét, Felip, duc d'Anjou, fos nomenat successor del rei Carles II d'Habsburg. El testament en favor seu del darrer representant d'aquesta dinastia feia entrar la Casa de Borbó als regnes de la monarquia hispànica.
En un primer moment els regnes de la Corona d'Aragó van acceptar amb recel el nou monarca. Educat a Versalles en el pensament absolutista, però, aviat va transgredir les constitucions del país. Aleshores alguns sectors de la noblesa catalana van conspirar amb les potències europees que no havien acceptat Felip V i defensaven la causa de l'arxiduc Carles d'Habsburg.
Durant la guerra, Felip V es va mostrar intransigent amb el seu súbdits rebels. El 1707 va suprimir les lleis pròpies de València i Aragó. Això explica la resistència final de Catalunya i les illes Balears. Vençut el Principat, el rei va dissoldre les institucions catalanes, va abolir les lleis del país (Decret de Nova Planta, 1716) i va imposar-hi un règim militar.
El mateix any de la derrota catalana, Felip es va casar amb una princesa italiana, Isabel de Farnesio. La seva política exterior, des d'aquell moment, va anar encaminada a recuperar els territoris que s'havien perdut a Itàlia en virtut del Tractat de pau d'Utrecht, que el 1713 va posar fi a la Guerra de Successió.El rei cada cop depenia més de la seva dona i aviat va començar a donar mostres de desequilibri mental. L'any 1724 va abdicar en el seu fill, el jove Lluís I, que es va morir aquell mateix any. Aleshores Felip V va tornar a acceptar la corona com una càrrega feixuga. Encara seria rei molts anys: fins al 1746. El seu regnat ocupa gairebé tota la primera meitat del segle XVIII.
|
|
|
