|
FRANCESC MACIÀ (1859-1933)
|
|
|
|
(Vilanova i la Geltrú, 1859 - Barcelona, 1933)
Primer president de la Generalitat durant la II República Espanyola.
|
|
|
Tot i que Macià havia nascut a Vilanova i la Geltrú, sempre es va vincular molt amb les terres de Lleida. Després d'ingressar a l'exèrcit, va arribar a Lleida el 1887 fer fer-se càrrec de la Comandancia de Ingenieros Militares. El 1895 va assolir el grau de comandant i el 1904, el de tinent coronel. Les seves relacions amb els cercles econòmics de la plana lleidatana van determinar el seu matrimoni, el 1888, amb Eugènia Lamarca, filla d'un terratinent d'Alcarràs.
El 1907 va acceptar ser el candidat de Solidaritat Catalana per les Borges Blanques i Barcelona. Aleshores, sota l'amenaça de formació d'un tribunal d'honor, va renunciar voluntàriament a la carrera militar. Entre el 1907 i el 1923 va obtenir l'escó del districte de les Borges Blanques i va esdevenir un personatge important en els cercles polítics lleidatans. Alhora, experimentava una evolució política que feia augmentar la seva influència personal sobre el moviment nacionalista.
Va estar afiliat a la Lliga Regionalista fins al 1912, però d'una manera més nominal que efectiva. Decebut pel fracàs de la coalició Solidaritat Catalana, va començar a acostar-se al republicanisme catalanista i a l'obrerisme radical. Aquesta radicalització explica que posés en marxa el partit independentista Estat Català (1922).
Exiliat amb motiu del cop d'estat de Primo de Rivera, va iniciar una nova vida política com a conspirador incansable. És l'època de l'intent d'invasió de Catalunya des de Prats de Molló (1926), conspiració que va acabar amb la seva detenció per la policia francesa.
En tornar de l'exili el 1931, va participar en la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya, formació de la qual va ser elegit president. Després de la victòria electoral del seu partit, el 14 d'abril de 1931 va proclamar l'Estat Català integrat en la Federació de Repúbliques Ibèriques. Després de negociar amb el govern provisional de la república espanyola, va acceptar la creació de la Generalitat de Catalunya. En va ser president fins que va morir, el dia de Nadal de 1933. El seu enterrament va aplegar una multitud, la qual cosa demostra la popularitat de la seva figura. Tothom li deia amb simpatia "l'Avi", i es va convertir en un símbol de la voluntat d'afirmació nacional de Catalunya.
|
|
|
