|
JOSÉ PATIÑO ROSALES (1666-1736)
|
|
|
|
(Milà 1666-La Granja de San Ildefonso, 1736)
Quan Barcelona va ser ocupada, Patiño va ser president interí de la Junta de Justícia i Govern del Principat (1714-1716), càrrec des del qual es va convertir en un dels inspiradors del decret de Nova Planta. Més endavant seria l'organitzador també del nou sistema fiscal de Catalunya, el famós cadastre.
|
|
|
La figura d'aquest ministre omple el primer terç del segle XVIII: va ser una de les persones que va gaudir de més confiança de la monarquia espanyola. Havia nascut a Milà el 1666, un dels territoris que la monarquia hispànica va perdre amb motiu de la pau d'Utrecht, que va posar fi a la Guerra de Successió.
A més d'inspirar el decret de Nova Planta, el 1713 va ser nomenat superintendent de Catalunya. Per això es va fer càrrec del Reial Patrimoni, administrant les propietats confiscades als austriacistes. Més endavant, com intendent general de Múrcia (1717), va ser l'organitzador de les flotes per intentar reconquerir les possessions italianes que s'havien perdut al tractat d'Utrecht (1713).
Patiño va ser, a mesura que passava el temps, un dels ministres més importants de la monarquia. Va arribar a reunir les secretaries de Marina i Índies (1726), Hisenda (1726), Guerra (1731) i Estat (1734). Del 1726 al 1736 va arribar a acumular gairebé tants poders com un primer ministre. Va gaudir de la confiança dels reis fins a la seva mort.
|
|
|
