|
ERMESSENDA DE CARCASSONA (975-1058)
|
|
|
|
(975-Girona, 1058)
Ermessenda de Carcassona va tenir un paper destacadíssim en la política catalana del segle XI. Va dirigir els afers comtals de Barcelona, primer com a esposa de Ramon Borrell i després com a tutora de Berenguer Ramon I i de Ramon Berenguer I. El seu sepulcre, que és a la catedral de Girona, és un dels llocs on apareixen per primera vegada les quatre barres de de l'escut comtal.
|
|
|
Ermessenda de Carcassona, filla del comte Roger I de Carcassona i esposa del comte de Barcelona Ramon Borrell, va tenir un paper destacadíssim en la política catalana del segle XI. Al costat del seu marit, va dirigir els afers comtals, va presidir assemblees i tribunals i va participar en campanyes militars, com les d'Al-Andalus. Mort el marit, va continuar dirigint la política del comtat, primer com a tutora del seu fill Berenguer Ramon I fins a la seva majoria d'edat, i, després, com a tutora del seu nét, Ramon Berenguer I.
Ermessenda va tenir una relació molt estreta amb l'Església catalana de l'època, especialment amb la catedral de Girona. D'acord amb el seu marit, va donar l'any 1015 cent unces d'or per a la construcció de les parets i la coberta de la nova catedral romànica. També va animar les fundacions del monestir femení de Sant Daniel de Girona i el masculí de Sant Feliu de Guíxols. En el seu testament, va fer importants donacions a Roma.
El sepulcre d'Ermessenda de Carcassona, que es conserva a la catedral de Girona, és un dels llocs més antics on es veuen els pals vermells sobre fons daurat de l'escut comtal de Barcelona. Es pot admirar en una capella de la catedral, a la dreta de la nau. Al sepulcre hi ha també una estàtua d'Ermessenda jaient, esculpida per Guillem de Morell al segle XIV.
|
|
|
