|
JOANA MASSISSA
|
|
|
|
La Joana va ser l'última de les companyes del bandoler Joan Sala, "Serrallonga". Els van capturar junts, a Santa Coloma de Farners, l'estiu del 1635. Al voltant de la seva relació, en va néixer una llegenda, que té una base històrica.
|
|
|
A les fonts històriques, les dones, en matèria de bandolerisme, hi apareixen únicament com a víctimes o com a còmplices. A Serrallonga i altres bandolers els van ajudar un nombre prou considerable de viudes pobres i majordomes de capellans. Elles s'avenien, de grat o per força, a acollir-los, cuinar per a ells o fer-los la bugada.
La Joana Massissa constitueix una altra categoria de dona bandolera: la de l'amistançada. Sovint aquestes dones eren elles mateixes víctimes, perquè els bandolers, obligats a passar llargues temporades lluny de casa seva (si en tenien) o refugiats en indrets solitaris, no desaprofitaven pas l'avinentesa a l'hora de capturar una noia i fer-se acompanyar per ella.
La imaginació romàntica (i masculina) dels autors de fulletons, al segle XIX, va desfigurar l'autèntic perfil de la dona bandolera: Víctor Balaguer és l'autor de "Don Juan de Serrallonga o los bandoleros de las Guillerías". Entre robatori i robatori vivien un refinat idil·li, segons la ploma d'aquest escriptor de la Renaixença. La Joana quedava convertida, així, en una amazona romàntica i una heroïna d'aventures.
Segons va declarar posteriorment durant el judici contra el bandoler, la Joana havia provat de fugir més d'una vegada. S'hauria aprofitat que les dones que seguien els bandolers, tot i que sovint anaven armades, rarament participaven en els saltejaments de camí ral ni en els fets de sang de la quadrilla. A la segona temptativa, Serrallonga me pegà un cop en lo cap que s'hi conegué molts dies, declara. Capturada per tercera vegada, va haver de seguir Serrallonga fins al final.
El final va ser la vigília de Tots Sants del 1633, en què van ser assetjats al mas Agustí de Santa Coloma de Farners. Empresonats tot seguit a Barcelona, les autoritats van oferir a Joana -aleshores embarassada- la remissió a canvi de la confessió completa de totes les activitats de Serralonga. És per aquesta confessió, que es conserva en les actes d'aquell judici a Serrallonga, que coneixem la Joana.
|
|
|
