ABAT OLIBA (971-1046) (?,971-Cuixà,1046) És una de les figures eclesiàstiques cabdals de la Catalunya feudal. Va néixer l'any 971 i va morir el 1046 a Cuixà. Va ser abat de Sant Miquel de Cuixà i de Santa Maria de Ripoll. L'Abat Oliba era el tercer fill dels comtes de Cerdanya i Besalú. Va renunciar als càrrecs comtals i va ingressar a Santa Maria de Ripoll els anys 1002-1003. Va ser nomenat abat de Ripoll el 1008 i posteriorment abat de Cuixà. La seva tasca cultural va convertir el monestir de Santa Maria de Ripoll en un centre intel·lectual de primer ordre. També va impulsar l'arquitectura romànica en els seus monestirs. La seva obra escrita personal va ser menor i de poques pretensions. El 1018, va ser nomenat bisbe de Vic, segurament pel suport de la comtessa de Barcelona, Ermessenda. Durant el bisbat, va exercir una gran activitat judicial, enfocada sobretot a la protecció dels béns i drets eclesiàstics. Va ser un ferm impulsor de les assemblees de Pau i Treva i va dur a terme la fortificació i el repoblament de la Segarra. En les disputes que enfrontava la casa comtal de Barcelona amb els altres comtats catalans, l'abat Oliba es va mantenir fidel al casal de Barcelona i a la seva voluntat de primacia sobre tot el territori.