ARTAU I (?- 1081) (?- 1081) Va ser comte del Pallars des del 1049 fins al 1081. Va ser un senyor feudal molt violent i que va tenir molts conflictes amb altres senyors feudals i, sobretot, amb el bisbat d'Urgell, fets pels quals va ser excomunicat. Artau va ser el tercer comte del Pallars Sobirà i era fill del comte Guillem II. En un principi no havia de ser-ne el successor, ja que no era el primer fill, però el seu germà Bernat va morir sense fills i Artau va esdevenir comte del Pallars. Es va casar amb Llúcia de la Marca, germana d'Almodis, dona de Ramon Berenguer I. Durant el temps que va ser comte va mantenir fortes disputes amb el seus veïns de l'Urgell, encapçalats per Ermengol IV. També va tenir enfrontaments amb el comte Ramon IV, del Pallars Jussà. Les disputes amb l'església d'Urgell, amb nombrosos saquejos, li van costar l'excomunió per part de l'Església. Va morir excomunicat el 1081. En morir el va succeir el seu fill, Artau II.