FERRAN II EL CATÒLIC (1452-1516) (Sos, 1452-Madrigalejo, 1516) Rei de la Corona d'Aragó des del 1479, es va casar amb Isabel de Castella i d'aquesta manera es va produir la unió dinàstica dels dos regnes, tot i que es van respectar les institucions de cadascun. Ferran era fill del rei Joan II d'Aragó. Va ser nomenat hereu a la mort del seu germanastre, Carles de Viana (1461). De ben jove va aprendre a governar com a rei de Sicília (1468-1516). El 1469, l'any següent de ser nomenat rei, es va casar d'amagat, a Valladolid, amb la futura Isabel I de Castella. Va participar decisivament en la guerra civil castellana a favor d'ella. Per això, quan ella va ser proclamada reina, Ferran va aconseguir que l'acceptessin també com a rei. El 1479 va morir el seu pare i ell va assolir tot el poder en els regnes de la Corona d'Aragó. L'any següent va convocar unes Corts a Barcelona que van ser molt importants: es va donar a la Generalitat i a l'Audiència Reial poders perquè tinguessin cura del govern institucional del país. A Castella, Ferran va col·laborar activament en els afers d'Isabel, com ara la conquesta del Regne de Granada (1492) o la de Canàries. Un cop morta Isabel, va ser nomenat governador seguint el testament de la reina. Però la noblesa s'hi oposava: preferia una monarquia dèbil. Ferran, aleshores, va renunciar en favor del seu gendre, Felip el Bell, i va tornar als seus regnes. Un cop a Catalunya es va casar per segona vegada, amb Germana de Foix (1506). En morir Felip el Bell, Ferran va tornar a Castella (1507), on va governar fins a la seva mort, el 1516. Va deixar tot el patrimoni al seu nét, Carles, que regnaria com a Carles I.