|
JAUME I BLANQUINA DE CASAFRANCA
|
|
|
|
Jaume i Blanquina de Casafranca, segons els testimonis que ens n'han quedat dels judicis de la Inquisició, eren un matrimoni barceloní de jueus conversos que van ser condemnats per la Inquisició.
|
|
|
L'any 1492, els reis Catòlics van signar l'ordre d'expulsió dels jueus dels regnes hispànics. Fins aleshores, malgrat puntuals dificultats i moments de tensió i violència, els jueus havien conviscut amb els cristians durat tota l'edat mitjana. Podien practicar obertament el seu culte, tot i viure en barris separats, coneguts com a calls o jueries. Amb aquest decret d'expulsió se'ls va obligar a marxar o a convertir-se forçosament. Molts van optar per marxar, mantenint sempre en la memòria la seva condició de jueus hispànics i conservant-ne la llengua, el sefardita. A partir del decret d'expulsió, la Inquisició va vigilar molt de prop els jueus conversos i durant tota l'edat moderna es va convertir en un instrument repressiu religiós i polític.
De Jaume de Casafranca sabem que era lloctinent del tresorer reial. Era un convers de segona generació; és a dir, fill de conversos. El petit Jaume de Casafranca, tot i ser fill de conversos, va viure en un ambient judaic i va mantenir-ne tradicions i costums. Sembla que participava activament en la xarxa clandestina de comunitats jueves que funcionaven a la península. Tenia un amic, Joan de Sant Jordi, a qui acollia a casa seva juntament amb altres jueus. Aquest amic devia ser algú important dins la comunitat jueva, ja que llegia la bíblia mosaica en sopars a Montblanc, Girona, Montsó...
Sabem que Jaume i Blanquina van ser acusats i condemnats perquè mantenien pràctiques diàries de tradició jueva, com llegir la bíblia judaica, cuinar a la manera dels jueus o fer festa els dissabtes. En els textos del procés podem llegir que tenia tres fills i quatre filles, dels quals no sabem què se'n va fer.
|
|
|