ESTEFANIA DE REQUESENS Aristòcrata catalana, casada amb l'aristòcrata castellà Juan de Zúñiga, que va viure durant el segle XVI. El seu marit i el seu fill van ser personatges importants a les corts de Carles I i Felip II. Les cartes que enviava a la seva mare, que vacontinuar vivint a Barcelona, són una font molt interessant per conèixer la vida quotidiana de l'edat moderna. Era filla de Lluís de Requesens, mort el 1509. Lluís va ser fidel a Joan II durant la guerra civil catalana i l'any 1468 es va convertir en conseller del príncep Ferran II. Així, va prosperar ràpidament: va arribar a governador general, baró de Castellvell i comte de Palamós (1505). Aquest ascens social el va continuar experimentant el germà d'Estefania, Galceran-Lluís de Requesens i de Cardona. Comte d'Avellino i governador general de Catalunya el 1485, va arribar a ser alcaid de la fortalesa de Salses el 1505. Del seu matrimoni amb Joana-Mateua de Requesens va néixer Beatriu de Requesens i Requesens, que va morir monja el 1542. Va ser aleshores que Estefania va assumir l'herència del seu germà. D'Estefania de Requesens i Roís de Liori sabem que va morir a Barcelona el 1549. Es va casar amb Juan de Zúñiga y Avellaneda, que va ser preceptor del príncep Felip, el futur rei Felip II de Castella. Tots dos van residir a la cort. De la seva estada a la cort guardem la correspondència d'Estefania amb la seva mare, Hipòlita Roís de Lioris, una font molt especial per conèixer la vida quotidiana de la noblesa. A la cort, la família Requesens continuava el seu ascens. De fet, el fill d'Estefania va ser un dels homes més importants de la cort de Felip II. Lluís de Requesens i Zúñiga va fer d'ambaixador a Roma, on va influir en l'elecció del papa Pius V el 1564. Com a conseller de Joan d'Àustria, el germanastre del rei Felip, va anar a lluitar contra els moriscs a Las Alpujarras, però també a Lepant (1571). En morir Joan d'Àustria, als Països Baixos, es va convertir en el nou governador. Va morir a Brussel·les, també al servei del rei, el 1576.