JAUME FERRAN I CLUA (1852-1929)
Corbera de Terra Alta (Tarragona), 1852(1851?)-Barcelona, 1929


Jaume Ferran i Clua va ser un biòleg de gran renom pels seus treballs d'investigació bacteriològica. La seva vacuna contra el còlera es va provar a València el 1885. Aleshores la seva fama es va escampar per tot Espanya.
Pel juny de 1884, la notícia d'una primera víctima mortal de còlera al port francès de Toló va provocar l'alarma a causa de la proximitat geogràfica de la infecció. Poc després, en saber-se que a Marsella s'havien comptabilitzat 3.500 víctimes mortals al final d'any, a Barcelona es van adoptar una sèrie de mesures preventives. Aquestes mesures no van aconseguir immunitzar completament la població, però van ajudar a fer minvar l'efecte de la malaltia.

Entre altres decisions, es va formar una comissió científica que es va traslladar a Toló i Marsella per estudiar l'epidèmia in situ. Un dels metges que la van integrar va ser Jaume Ferran i Clua, que va aconseguir un vaccí c preventiu.

El 1885, l'epidèmia va tenir una nova embranzida, fins al punt d'assolir-se alts nivells d'infecció: 120.000 víctimes en pocs mesos a tot l'Estat. La malaltia va ser especialment virulenta al seu punt d'arrencada, el litoral llevantí. L'aplicació del mètode preventiu del doctor Ferran va provocar aspres polèmiques que ben aviat van traspassar l'àmbit científic. Com a conseqüència d'aquestes discussions, el ministre de Governació, Moreno Robledo, va prohibir la campanya de vacunacions que s'havia iniciat a València.

El doctor Ferran va néixer a Corbera de Terra Alta, a la comarca de Terra Alta, el 1852(1851?), però va exercir la seva professió al Pla del Penedès i a Tortosa, on va dirigir l'Hospital Civil i la Casa d'Expòsits. Poc després del seu viatge a França i del seu invent de la vacunació anticolèrica, va inventar la vacuna antitífica, el 1887. Amb motiu de l'epidèmia de còlera que va esclatar a València, la seva fama es va escampar per tot Espanya. El 1907 va ser premiat per l'Acadèmia de Ciències de París.

La seva feina prolífica el va dur a introduir modificacions en el mètode de Pasteur i va fer nombrosos treballs sobre el bacil de la tuberculosi, contra el qual va crear una vacuna preventiva. Explicava les seves conclusions en treballs científics com La peste bubónica, Etiologia del paludismo, Breves consideraciones sobre la etiologia y profilaxis del cólera morbo asiático, La rabia y su profilaxis, La nueva bacteriologia de la tuberculosis, Autrocrítica de mi método de vacunación antirrábica, Vacuna contra la tuberculosis...