ANTONI VILÀ I BALMANYÀ (1814-1893) (Lloret, 1814-1893) Membre d'una nissaga que arriba a Lloret cap al 1730. El seu avi era traginer, baixava a la costa carregat de troncs de la comarca de la Selva. L'Antoni, poc després de casar-se amb la Teresa Conill, filla de navegants, va continuar la carrera del seu sogre com a marí i es va dedicar a comerciar amb Amèrica. El 1835 va obtenir el títol de segon pilot a Cartagena. La primera notícia de la seva vida marinera és del dia 7 d'agost d'aquell mateix any, quan es va fer càrrec de la pollacra Nuestra Señora de Gracia. Tenia només 21 anys i va sortir de Barcelona l'agost de 1835 cap a l'illa de Cuba, per retornar a Barcelona cap a finals d'any. L'Antoni Vilà i Balmanyà va ser el capità de la família que va navegar en més vaixells, i el que farà més viatges a Amèrica. Va substituir el seu sogre, Agustí Conill i Sala, capità del bergantí Rápido Catalán. Amb aquest vaixell va sortir de Barcelona el 30 d'abril de 1840 carregat de pipes de vi del Priorat i el Camp de Tarragona. Va ser el darrer viatge que va fer comandant aquell vaixell, perquè el bergantí va ser venut l'any següent. Quan va obtenir el permís de les autoritats de Marina per construir una nau nova, va ocupar-se de la construcció de la Lídia a les drassanes de Lloret. L'avarada d'aquesta nau es va fer l'agost de 1842: el mes següent sortia del port de Barcelona cap a Montevideo. Anava carregada d'oli, vi, arròs, paper, espelmes, sabó i cigrons. L'ús creixent del vapor i la crisi del cotó arran de la guerra civil dels Estats Units van anunciar el final de l'època daurada de la marina velera. Per aquell temps, el fill d'Antoni Vilà, l'Agustí Vilà i Conill, acabava d'aconseguir el títol de segon pilot el 1865 i, en retirar-se l'Antoni Vilà, es va fer càrrec del Galileo.