JAUME JOAN COLL (s. XVI) Jaume Joan Coll era el notari resident a Pineda el 1545, quan aquesta població va viure una incursió corsària de grans proporcions. Era el quart membre d'una dinastia notarial, que encara ho va ser durant dos segles més. Aquesta nissaga l'havia fundada el seu besavi, a qui, a mitjans del segle XV, el vescomte de Cabrera, senyor jurisdiccional de Montpalau, havia establert la notaria i escrivania del territori. A partir de l'any 1535, Jaume Joan Coll va exercir el càrrec de notari, tot i que en determinades poblacions de la jurisdicció, com Calella i Arenys, va disposar, la majoria de les vegades, d'un substitut que actuava sota la seva autoritat. El notari de Pineda seria testimoni d'excepció d'un esdeveniment que va deixar una trista empremta en la vida del poble. La matinada del dissabte 1 d'agost de 1545, poc abans de la sortida del sol, onze galeres de turcs capitanejats pel famós corsari Dragut van desembarcar a Pineda. Les escasses defenses i fortaleses de la vila no van servir de res i al cap de poca estona, els corsaris es van apoderar totalment de la població. En van cremar moltes cases, després de saquejar-les, i van robar i assassinar alguns habitants. En trobar-se l'església tancada van cremar-ne les portes i la van saquejar. Entre els morts i els captius van desaparèixer 70 veïns de Pineda. Els presoners els van portar a Alger. El notari Jaume Joan Coll ens il·lustra el que va passar a casa seva en unes anotacions d'un llibre de comptes. Ell explica que el turcs "es van reunir al voltant de casa seva, i que no gosant entrar per les portes van fer més de dos-cents forats per les teulades de darrere de la casa. Finalment van entrar, mentre ell els ho intentava impedir disparant amb un arcabús". Finalment, el van fer presoner. El notari va ser valent i força hàbil: va fer creure que era un criat de la casa. Quan els turcs es van fer a la mar encara van esperar qui volgués, mitjançant el pagament del rescat, alliberar els captius d'aquella jornada. Així ho va fer el mercader de Calella Miquel Oliver: va anar a la galera capitana i va pagar per la llibertat del notari Coll. Al cap d'un mes i mig , el 17 de setembre, en el mateix llibre de comptes del notari, consta un assentament pel qual tornava a Miquel Oliver els 110 ducats i 3 reals que havia pagat als turcs pel rescat. Jaume Joan Coll va viure encara 10 anys més, fins al 23 de novembre de 1555.