ANTON BALDRIC I JANER (1731 ¿ 1802) Anton Baldric va néixer a Valls i era fill d'un candeler de cera, activitat que ben aviat va abandonar per dedicar-se a destil·lar i exportar aiguardent. A la nova activitat s'hi afegien molts emprenedors: la seva germana gran s'havia casat anys abans, el 1732, quan ell encara no tenia un any, amb un botiguer de teles que es deia Josep Ixart Marquell. El fill d'aquest matrimoni, que era nebot d'Anton Baldric, va deixar també en segon pla la seva activitat com a botiguer per dedicar-se, igual que el seu oncle, a la fabricació d'aiguardents i al despatx de les comandes d'aquest producte que li feien les grans cases de comerç establertes a Barcelona. A l'agost de 1756 es casava a Ardenya amb Maria Marti i Gatell, d'Altafulla. D'aquest matrimoni en va néixer un fill, en Pau, que continuaria els negocis del pare. A la partida de baptisme del seu fill, el 1759, encara figura com a candeler de cera, però serà conegut per les seves activitats com a comerciant. El 1764 participava en la posada en funcionament de la societat Prat, Martí, Baldric i Fuster. Aprofitant les seves experiències professionals diverses, la nova empresa es va dedicar a importar ¿com a contrapartida de l'aiguardent que exportaven- teixits de llana i lli. Més endavant, van arribar a tenir la seva pròpia fàbrica d'indianes. La dona va morir al febrer de 1767 i va ser enterrada al panteó familiar que els Baldric tenien a l'església parroquial de Valls. Aleshores es va casar en segones núpcies amb Teresa Arandes, de Reus. L'Anton Baldric, que havia costejat algunes de les obres de l'escultor Lluís Bonifaç, va morir al febrer del 1802.