CARLES IV (1748-1819) (Portici, Nàpols 1748 - Roma 1819) Rei d'Espanya del 1788 al 1808. Durant el seu regnat va esclatar la Revolució Francesa, a què es van oposar les monarquies conservadores. Catalunya va col·laborar amb entusiasme en la guerra entre la França revolucionària i Espanya. Quan va acabar la Guerra Gran (1793-1795), les aliances es van capgirar. Aleshores va esclatar la guerra contra la Gran Bretanya, que de fet era ¿d'ençà que qüestionava el monopoli espanyol del comerç amb Amèrica- el rival més temut. En una d'aquestes guerres amb els anglesos es va produir la batalla de Trafalgar (1805), que deixaria Espanya sense flota per defensar les Índies poc després. És fàcil recordar aquest rei gràcies al quadre de Goya "La família de Carles IV". I és que el context cortesà va ser molt important en la política d'aquell moment. Es diu que el seu ministre més important, Manuel de Godoy, era l'amant de la reina, Maria Lluïsa de Parma. En el quadre de Goya, hi surt també un jove infant Ferran, que seria el futur Ferran VII, i que conspirava contra Godoy. Va ser Godoy qui, enlluernat pel poder de Napoleó, va signar el tractat de Fontainebleau el 1807. En aquest document es repartia el regne de Portugal amb l'emperador francès. Aquest va ser el pretext per fer que els seus exèrcits travessessin Espanya. Ja no s'hi mourien. Paral·lelament, Ferran VII, príncep d'Astúries, va fer caure el ministre aixecant el poble d'Aranjuez. Carles IV va haver d'abdicar. Aleshores, Napoleó va reunir pare i fill a Baiona, presentant-se com a intermediari entre els dos monarques. Tanmateix tots dos van acabar abdicant dels seus drets a la corona d'Espanya, que va passar a Josep Bonaparte, el germà de l'emperador. Mentre a la península bullia la Guerra del Francès, la família reial s'estava en un dolç retir a França. L'infant Ferran va ser rei després de la derrota de Napoleó, quan les velles monarquies van voler reconstruir l'ordre anterior a la Revolució Francesa com si res no hagués passat. Però no va deixar tornar mai el seu pare, que va morir a l'exili, a Itàlia, el 1819.