FRANCESC SALVÀ I CAMPILLO (1751-1828) (Barcelona 1751-1828) Metge i físic que va ingressar el 1773 a l'Acadèmia de Medicina Pràctica i el 1786 a la de Ciències, totes dues a Barcelona. Va guanyar dos premis i un accèssit convocats per l'Acadèmia de Medicina de París els anys 1787, 1789 i 1792, respectivament. Pel que fa a la medicina, cal presentar-lo com a defensor de la inoculació i la vacunació contra la verola. Va ser el director de la càtedra de Medicina Medicopráctica que es va inaugurar a Barcelona sota la responsabilitat de l'Acadèmia de Medicina barcelonina. Salvà va deixar testimoni del seu pas per la direcció de la càtedra amb la publicació dels AÑOS CLÍNICOS (1802-1806 i 1812). Com a cap de metges va participar en aquell temps en l'enfrontament amb els cirurgians, un afer ple de problemes d'atribucions, privilegis i enveges. Més que com a metge, Salvà és famós com a físic. En aquesta tasca es va distingir en el camp de l'electricitat. El 1795 va llegir a l'Acadèmia de Medicina de Barcelona una memòria titulada "La electricidad aplicada a la telegrafía", en què qualificava el telègraf elèctric de "factible" i "efectiu". Va acumular experiències en aquest camp a la seva casa del carrer Petritxol, i en va fer una demostració a Madrid, a la cort, el 1796. Per tot això se'l va considerar un dels pioners de la telegrafia elèctrica. La curiositat científica de Salvà, però, va anar més enllà: va participar en l'enlairament dels primers globus a Barcelona (1784) i en una proposta per obtenir oxigen a partir de la descomposició de l'aigua. Aquesta curiositat en àmbits tan diversos fa que se'l consideri, en el camp científic, l'il·lustrat per excel·lència de Catalunya. I és que aquest esperit intel·lectual l'acompanyava sempre: va fer donació de la seva biblioteca a les acadèmies i fins i tot va cedir el cos, un cop mort, per a l'ensenyament de la Medicina.