ARSENDA D'ÀGER (¿-1068) ARSENDA és una dona noble, filla i muller de cavaller. Sembla que venia de Talteüll, al Rosselló, de la família de Bernat de Fluvià. Es va casar amb ARNAU MIR DE TOST, un cavaller del comtat d'Urgell, que actuava a la frontera contra els musulmans al servei del comte d'Urgell, del de Barcelona, o de tots dos alhora. El seu testament, dictat el 1068, és una font important per comprendre la vida quotidiana a l'edat mitjana. La tenim documentada per primer cop al costat d'Arnau en un document del 1033. Es tracta de l'escriptura de venda del Castell de Llordà feta pels comtes d'Urgell, Ermengol II i Constança, a favor d'Arnau Mir i Arsenda. Primer van viure tots dos als seus feus dels Pirineus. Després van conquerir i repoblar la vall d'Àger. Un mes abans de morir Arsenda, tots dos firmen una important donació a l'església de Sant Pere d'Àger. I és que tots dos es consideren, junts, conquistadors, repobladors i edificadors. Arsenda va tenir cinc filles i dos fills, dels quals van sobreviure dues filles, Letgarda, casada amb els vescomte de Girona, i Valença, que és per matrimoni comtessa del Pallars Jussà. Parlem d'una dona sensible i culta, rodejada de perills i luxes en els seus castells de la frontera, i amb un sentit molt personal de la religiositat, la fidelitat, l'amor i el poder. En podem deduir la personalitat mitjançant el seu testament: veient propera la mort, Ersenda d'Àger decideix redactar les seves darreres voluntats el 23 de maig de 1068. En aquest text fa un balanç de la seva vida, dels seus pecats i dels seus béns.