| PERE JOAN BARCELÓ I ANGUERA, EL CARRASCLET | |
|
| (Capçanes 1682 - Breisach el Vell 1743)
Guerriller. Va emprendre accions contra l'exèrcit borbònic tant durant la guerra de Successió com després.
|
|
| El seu pare, Francesc Barceló, va ser capità de fusellers de les forces de l'arxiduc Carles d'Àustria i va morir en una acció a Móra d'Ebre, durant la guerra de Successió. Pere Joan va participar en la lluita i va ser alferes de la companyia.
El 1714, en rendir-se Barcelona, va sol·licitar el perdó i es va retirar a Marçà. Amb tot, va ser empresonat dues vegades i va aconseguir de fugir a la serra de Llaberia, des d'on va emprendre accions d'una gran audàcia contra l'exèrcit borbònic, amb un grup reduït de guerrillers.
El 1718, en el context imminent de guerra entre la Quàdruple Aliança (que aplegava els països de la Gran Aliança de l'Haia i França) i Espanya, va ser investit del càrrec de coronel de fusellers de muntanya per lluitar contra les forces filipistes. Va comandar vuit mil milicians i va emprendre accions al Priorat, al Camp de Tarragona, a la Ribera d'Ebre i a la Terra Alta. Pel desembre del 1719 va atacar infructuosament Valls.
El 1720, un cop acabades les hostilitats, va refusar la incorporació amb el grau de coronel a l'exèrcit francès i es va exiliar a Viena, on l'emperador Carles VI li va donar terres a Hongria i una paga de coronel.
El 1734 va mobilitzar una companyia de voluntaris catalans contra l'ocupació borbònica de Nàpols. Detingut per les forces borbòniques, va ser empresonat a Cadis. Alliberat el 1740, es va desplaçar a Viena, on va organitzar una nova companyia de voluntaris catalans en el context de la guerra de Successió d`Àustria.
Va morir en combat a Breisach el Vell el 1743, on va ser enterrat amb honors militars.
|
|
|
