| JOAN I | |
|
| (Perpinyà 1350 - Foixà 1396)
Va ser el penúltim rei de la corona catalanoaragonesa, entre els anys 1387 i 1396. Fill del rei Pere III, el Cerimoniós i d'Elionor de Sicília. Mentre regnava el seu pare, ell, com a infant, va ser nomenat duc de Girona.
|
|
| Es va casar en primeres núpcies amb Marta d'Armagnac, que va morir l'any 1378. L'any 1380 es va casar amb Violant de Bar, neboda del rei Carles V de França i això el va distanciar del seu pare perquè ell volia que es casés amb Maria de Sicília per assegurar l'aliança amb el regne insular. El distanciament amb el seu pare va anar creixent per divergències en tot tipus d'afers.
Quan el rei Pere va morir, l'any 1387, Joan I, esdevingut rei, va canviar el rumb de la política exterior. Es va aliar amb França i Castella i va signar un tractat amb Navarra i la pau amb Gènova. Les relacions amb Granada van ser molt tenses.
Pel que fa a política interior, va aconseguir sotmetre el comte Joan I d'Empúries que fins llavors s'havia negat a acceptar l'autoritat del rei. L'any 1388 va convocar Corts i els braços li van reclamar la reorganització de la casa reial i van qüestionar l'honorabilitat d'alguns consellers. Però les Corts van quedar inconcloses perquè l'any 1389 hi va haver una invasió de les tropes del comte d'Armagnac que reclamava drets sobre el regne de Mallorca. Foragitades per l'exèrcit del rei, les tropes del comte es van haver de retirar l'any 1390. A Sardenya hi va haver una revolta que feia perillar el domini català a l'illa i l'any 1392 va organitzar una expedició per sufocar la revolta amb l'ajut del seu germà, l'infant Martí. Va haver d'abandonar l'empresa perquè va haver de socórrer l'infant que afrontava una revolta a Sicília que havia esclatat l'any 1393.
Va morir sobtadament el 19 de maig de 1396 mentre caçava als boscos de Foixà.
Durant el seu regnat, el país va quedar immers en la ruïna administrativa i financera, però va ser una època de gran expansió cultural i literària. Durant el seu regnat hi ha figures tan importants com Bernat Metge o Francesc Eiximenis.
|
|
|
