| GIULIO RAIMONDO MAZZARINO | |
|
| (Pescina 1602 - Vincennes 1661)
Governant d'origen italià al servei de la monarquia francesa. Va exercir el seu poder en els primers anys del regnat de Lluís XIV.
|
|
| Va treballar en la diplomàcia papal i això el va portar a conèixer el cardenal Richelieu, que aviat es va adonar de la seva capacitat com a polític i el va protegir i el va introduir a la cort francesa. Es va establir a França l'any 1640 i l'any següent va ser nomenat cardenal i ministre d'estat.
En morir Richelieu, va ser nomenat primer ministre i després de la mort de Lluís XIII va exercir com a preceptor de Lluís XIV, encara menor d'edat.
Va ser un defensor de l'absolutisme monàrquic i una peça decisiva en la negociació de la pau de Westfàlia (1648) a la fi de la guerra dels Trenta Anys, en què es confirmava la victòria de França.
En la negociació del Tractat dels Pirineus (1659) va aconseguir l'annexió a la corona francesa de tot el Rosselló i la meitat de la Cerdanya.
|
|
|
