| JAUME I BLANQUINA DE CASAFRANCA |
| Jaume i Blanquina de Casafranca, segons els testimonis que ens n'han quedat dels judicis de la Inquisició, eren un matrimoni barceloní de jueus conversos que van ser condemnats per la Inquisició. |
|
| ABAT OLIBA (971-1046) |
| (?,971-Cuixà,1046) És una de les figures eclesiàstiques cabdals de la Catalunya feudal. Va néixer l'any 971 i va morir el 1046 a Cuixà. Va ser abat de Sant Miquel de Cuixà i de Santa Maria de Ripoll. |
|
| ABDÓ TERRADAS I PAULÍ |
| (Figueres 1812 - Medina Sidonia 1856)
Polític republicà. Va ser un veritable home d'acció que va prendre part en tots els moviments polítics i revolucionaris que hi va haver a Catalunya de 1830 a 1850.
|
|
| ABU BAKR AL-TURTUSI (1059-1126) |
| (Tortosa, 1059- Alexandria, 1126) Erudit tortosí del segle XI. Va ser un expert en dret i un intel·lectual que va viatjar per les principals ciutats musulmanes de l'època.
|
|
| AGUSTÍ VILÀ I GARÍ (1922) |
| Lloret de Mar, 1922
Nascut al si d'una família d'antiga tradició marinera, Agustí Vilà ha pogut reconstruir-ne detalladament la seva vinculació amb el mar gràcies a un copiós arxiu familiar.
|
|
| AGUSTÍN DE BETHENCOURT Y MOLINA (1758-1824) |
| (Puerto de la Cruz, Tenerife, 1758-Sant Petersburg, 1824)
Enginyer espanyol establert a Rússia, on va crear l'Escola de Ciències Exactes i va organitzar el Cos d'Enginyers Hidràulics. Va dirigir la construcció de moltes obres, com l'església de Sant Isaac, a Sant Petersburg.
|
|
| ALMODIS DE LA MARCA |
| (? - Barcelona 1071)
Filla del comte occità Bernat I i d'Amèlia de Rasès.
|
|
| ANDREU MALLA |
| Moliner que vivia a Barcelona a mitjans del segle XIV. |
|
| ANTON BALDRIC I JANER (1731 ¿ 1802) |
| Anton Baldric va néixer a Valls i era fill d'un candeler de cera, activitat que ben aviat va abandonar per dedicar-se a destil·lar i exportar aiguardent. |
|
| ANTONI M. ALCOVER (1862-1932) |
| Prevere i escriptor prolífic, que va escriure primer en castellà, i en català a partir del 1879. Va combatre la premsa liberal i obrerista, i va destacar per la seva germanofilia durant la Primera Guerra Mundial. Avui el considerem el fundador de la dialectologia catalana. El seu gran objectiu era fer un inventari lexicogràfic. En el Diccionari Català-Valencià-Balear (1930-1962), Alcover hi va abocar la seva vida. |
|
| ANTONI MARTÍ GATELL |
| Ardenya, 1729 ¿ Altafulla, 1794. Comerciant català. Va ser un dels impulsors de la societat "Prat, Martí, Baldric i Fuster" el 1764, que va començar exportant aiguardent i important teixits de llana, però acabaria tenint la seva pròpia fàbrica d'indianes.
|
|
| ANTONI TRAVI I MONTAGUT |
| (Puigcerdà 1621 - Gorguja 1677)
Descendent d'una família de comerciants originària de Gènova que a finals del segle XV es va instal·lar al Vallespir. Vivien de l'explotació de fargues entre el Vallespir, el Conflent i la Cerdanya.
|
|
| ANTONI VILÀ I BALMANYÀ (1814-1893) |
| (Lloret, 1814-1893)
Membre d'una nissaga que arriba a Lloret cap al 1730. El seu avi era traginer, baixava a la costa carregat de troncs de la comarca de la Selva. L'Antoni, poc després de casar-se amb la Teresa Conill, filla de navegants, va continuar la carrera del seu sogre com a marí i es va dedicar a comerciar amb Amèrica.
|
|
| ANTONIA VALLE (1917-) |
| Històrica militant comunista, nascuda a Pedro Martínez, a Granada. Va ser una de les primeres emigrants que van deixar el poble i se'n van anar cap a Catalunya. |
|
| ARNAU DE SOLSONA |
| (Lleida 1218 - 1297)
Va ser un dels grans mercaders de la Lleida del segle XIII. Tractava amb teixits i un dels destins habituals de comerç per la Mediterrània era Tunis. |
|
| ARNAU MASSÓ (s. XIV) |
| Venedor d'esclaus a la Barcelona del segle XIV |
|
| ARSENDA D'ÀGER (¿-1068) |
| ARSENDA és una dona noble, filla i muller de cavaller. Sembla que venia de Talteüll, al Rosselló, de la família de Bernat de Fluvià. Es va casar amb ARNAU MIR DE TOST, un cavaller del comtat d'Urgell, que actuava a la frontera contra els musulmans al servei del comte d'Urgell, del de Barcelona, o de tots dos alhora. El seu testament, dictat el 1068, és una font important per comprendre la vida quotidiana a l'edat mitjana. |
|
| ARTAU I (?- 1081) |
| (?- 1081)
Va ser comte del Pallars des del 1049 fins al 1081. Va ser un senyor feudal molt violent i que va tenir molts conflictes amb altres senyors feudals i, sobretot, amb el bisbat d'Urgell, fets pels quals va ser excomunicat.
|
|
| ARXIDUC CARLES D'ÀUSTRIA (1685-1740) |
| Emperador dels territoris de l'imperi austríac, del 1711 al 1740. Aquest imperi incloïa, després del 1713, els territoris d'Àustria, Hongria, Sicília, Nàpols i els territoris de la Corona d'Aragó (1705-1725). Durant la guerra de Successió va encapçalar el bàndol austriacista, enfrontat als Borbons de Felip V. |
|
| AURORA BERTRANA |
| (Girona 1892 - Berga 1974)
Escriptora. Filla de l'escriptor Prudenci Bertrana i de Neus Salazar.
|
|
| AURORA DÍAZ-PLAJA (1913-) |
| Amb 20 anys va aconseguir el títol de l'Escola de Bibliotecàries de la Generalitat de Catalunya. A Palma de Mallorca va dirigir la Biblioteca de La Caixa de Pensions. Va ser l'única dona de la redacció del diari Solidaridad Nacional. Va guanyar el Premi Nacional de Literatura Infantil. |
|
| BERNAT CADIRETA |
| Pregoner de la ciutat de Barcelona que va viure a cavall dels segles XIV i XV. |
|
| BERNAT METGE |
| (Barcelona 1340/1346 - 1413)
Escriptor i secretari reial. El 1371 ja era notari en la cancelleria de la reina Elionor, l'esposa del rei Pere III. Quan va morir la reina, va passar a formar part de la cancelleria de l'infant Joan i quan aquest va esdevenir rei, el van ascendir a secretari l'any 1390.
|
|
| BORRELL II |
| (? - La Seu d'Urgell, 922)
Comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell.
|
|
| CARLES II (1661-1700) |
| (Madrid 1661 ¿ 1700)
Carles II de Castella i d'Aragó va ser l'últim rei hispànic de la dinastia dels Àustria. En morir sense descendència, va esclatar la Guerra de Successió, una guerra europea que va enfrontar els partidaris dels dos pretendents: Felip d'Anjou, de la dinastia borbònica, i Carles d'Àustria. Aquesta guerra va acabar el 1714 amb l'ocupació de Barcelona pels exèrcits borbònics. |
|
| CARLES IV (1748-1819) |
| (Portici, Nàpols 1748 - Roma 1819) Rei d'Espanya del 1788 al 1808. Durant el seu regnat va esclatar la Revolució Francesa, a què es van oposar les monarquies conservadores. Catalunya va col·laborar amb entusiasme en la guerra entre la França revolucionària i Espanya. |
|
| CARROSSA DE VILARAGUT |
| (? 1356 - València 1433)
Va entrar al servei de Violant de Bar cap al 1380, quan encara era duquessa de Girona.
|
|
| CASA DE MONTCADA |
| Una de les famílies feudals més importants de Catalunya. Aquesta nissaga té els seus orígens en el procés de feudalització de les terres catalanes. El primer membre d'aquest llinatge va ser Sunifred, vescomte de Girona (?-1007). |
|
| CÀTARS |
| Nom amb què es designen els creients de l'església càtara, que seguien la doctrina del catarisme. Els seus orígens els situen en el moviment herètic dels bogomils búlgars. Es van estendre per Europa occidental durant els segles XII i XIII. |
|
| CEFERÍ TRESSERRA I VENTOSA |
| (Barcelona 1830 - la Corunya 1880)
Caixista d'impremta, polític i escriptor. Va ser un incondicional del partit democràtic des de la seva fundació.
|
|
| DOLORS ALEU I RIERA (1857-1913) |
| (Barcelona, 1857-1913)Va ser la primera dona que va aconseguir a l'estat espanyol el títol de doctora en Medicina (1882). Va exercir la medicina durant 25 anys; es va especialitzar en ginecologia i medicina infantil.
|
|
| ELISABET CRISTINA DE BRUNSVIC WOLFENBÜTTEL |
| (Brunsvic 1691 - Viena 1750)
Es va casar l'any 1708 amb el rei Carles III, que en aquells moments havia establert la cort a Barcelona. La seva arribada a la ciutat es va celebrar amb nombrosos actes festius.
|
|
| ENRIQUE O'DONELL Y ANETHAN |
| (Sant Sebastià 1776 - Montpeller 1834)
Militar castellà d'origen irlandès. |
|
| ERMESSENDA DE CARCASSONA (975-1058) |
| (975-Girona, 1058)
Ermessenda de Carcassona va tenir un paper destacadíssim en la política catalana del segle XI. Va dirigir els afers comtals de Barcelona, primer com a esposa de Ramon Borrell i després com a tutora de Berenguer Ramon I i de Ramon Berenguer I. El seu sepulcre, que és a la catedral de Girona, és un dels llocs on apareixen per primera vegada les quatre barres de de l'escut comtal. |
|
| ESTEFANIA DE REQUESENS |
| Aristòcrata catalana, casada amb l'aristòcrata castellà Juan de Zúñiga, que va viure durant el segle XVI. El seu marit i el seu fill van ser personatges importants a les corts de Carles I i Felip II. Les cartes que enviava a la seva mare, que vacontinuar vivint a Barcelona, són una font molt interessant per conèixer la vida quotidiana de l'edat moderna. |
|
| ESTEVETA DE MANLLEU |
| Mestressa de casa d'una família benestant barcelonina de tombant de segle XV. Esposa del mercader Ramon de Manlleu i mare de dos fills i una filla.
|
|
| FELIP V (1683-1746) |
| (Versalles 1683 - Madrid 1746)
Felip V de Castella, i IV d'Aragó, va ser el vencedor de la Guerra de Successió i reconegut com a rei d'Espanya a partir del Tractat d'Utrecht (1713). |
|
| FÈLIX PRAT (1737-1802) |
| Castellfollit del Boix, 1737 ¿ Barcelona, 1802. Fill fadristern d'una família rural benestant, va ser un dels protagonistes de la posada en marxa de la societat "Prat, Martí, Baldric i Fuster". Exportant aiguardent, va prosperar fins a tenir una fàbrica d'indianes.
|
|
| FERRAN II EL CATÒLIC (1452-1516) |
| (Sos, 1452-Madrigalejo, 1516)
Rei de la Corona d'Aragó des del 1479, es va casar amb Isabel de Castella i d'aquesta manera es va produir la unió dinàstica dels dos regnes, tot i que es van respectar les institucions de cadascun.
|
|
| FRANCESC CASTELLVÍ I OBANDO |
| (Montblanc 1682 - Viena 1757)
Militar i historiador. Austriacista, va tenir una participació activa en la guerra de Successió. |
|
| FRANCESC DE PAULA CUELLO I PRATS |
| (Barcelona 1824 - 1851)
Polític. Va militar en el partit democràtic. Seguidor d'Abdó Terrades, va participar en les Bullangues barcelonines (1840-42).
|
|
| FRANCESC MACIÀ (1859-1933) |
| (Vilanova i la Geltrú, 1859 - Barcelona, 1933)
Primer president de la Generalitat durant la II República Espanyola. |
|
| FRANCESC PALLARÈS |
| (Barcelona ? - 1462)
Alt funcionari municipal, membre del Consell de Cent que va ser condemnat a mort i executat acusat de conspiració.
|
|
| FRANCESC SALVÀ I CAMPILLO (1751-1828) |
| (Barcelona 1751-1828)
Metge i físic que va ingressar el 1773 a l'Acadèmia de Medicina Pràctica i el 1786 a la de Ciències, totes dues a Barcelona. Va guanyar dos premis i un accèssit convocats per l'Acadèmia de Medicina de París els anys 1787, 1789 i 1792, respectivament. Pel que fa a la medicina, cal presentar-lo com a defensor de la inoculació i la vacunació contra la verola.
|
|
| FRANCESC SAVALLS I MASSOT |
| (la Pera 1817 - Niça 1885)
Militar. Va ser el cabdill més popular i polèmic de la tercera guerra carlina a Catalunya. Es va enfrontar amb Alfons Carles de Borbó i amb altres caps carlins catalans, era indisciplinat i poc exigent en la instrucció dels seus homes.
|
|
| FRANCESCO DI MARCO DATINI (1335-1410) |
| (1335 aprox., Prato-1410, Prato)
Va ser un mercader i banquer molt important a la Mediterrània del seu temps. La seva companyia comercial va tenir seus a ciutats com Barcelona i València i a altres enclavaments comercials de l'època. La documentació de la seva companyia és una font importantíssima per estudiar l'economia medieval.
|
|
| GASPAR DE PORTOLÀ I DE ROVIRA |
| (Balaguer 1717 - Lleida 1786)
Militar. Va ser governador i explorador de Califòrnia i el fundador de San Diego i de Monterrey. |
|
| GASPAR SALA I BERART |
| (Bujaraloz s XVI - Perpinyà 1670)
Escriptor i polític. Va ser un dels màxims portaveus de la revolució catalana del 1640. Es va mostrar contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa.
|
|
| GASTÓ DE FOIX |
| (? 1423 - Roncesvalls 1472)
Comte de Foix i de Bigorra , vescomte de Bearn , de Castellbò, de Narbona, de Marsan, Gabardà, Vilamur i Lautrec.
|
|
| GERMANS TÀPIES (s. XVII) |
| Són tres germans occitans que havien immigrat a Catalunya a principis del segle XVII. Els coneixem gràcies a la "Matrícula dels francesos", encarregada per la monarquia per tal d'identificar i controlar els immigrants francesos en començar la guerra contra França. Aquest document ens situa els germans Tàpies a Mataró l'any 1637. |
|
| GINEBRÓ SERRA |
| (Petra, Mallorca 1713 - Califòrnia 1784)
Frare franciscà més conegut amb el nom de Junípero Serra.
|
|
| GIULIO RAIMONDO MAZZARINO |
| (Pescina 1602 - Vincennes 1661)
Governant d'origen italià al servei de la monarquia francesa. Va exercir el seu poder en els primers anys del regnat de Lluís XIV.
|
|
| GUIFRÉ I EL PELÓS (840-897) |
| (?, 840-Navès, 897)
Comte de Barcelona, Urgell i Cerdanya, conegut amb el sobrenom de "el pelós". Se'l considera el fundador de la dinastia comtal del casal de Barcelona. |
|
| GUILHEM BELIBASTA (?-1321) |
| Últim perfecte càtar que va fugir d'Occitània i va refugiar-se a Morella. Perseguit per la inquisició, va ser capturat, jutjat i cremat a la fogueral'any 1321. |
|
| GUILLEM DE MONT-RODON (?-1230) |
| (Taradell, ?- 1230)
Mestre de l'orde del Temple, es va ocupar de la custòdia de l'infant Jaume, al castell de Montsó, fins que es va convertir en Jaume I. |
|
| HUG II DE CARDONA (?-1400) |
| Hug II va ser el primer comte de Cardona. El títol de comte li va atorgar el rei Pere III l'any 1375, i el seu govern es va caracteritzar per l'ampliació del territori amb l'annexió del vescomtat de Vilamur. |
|
| IGNASITA BURGUÉS |
| Girona 1763 - 1840)
Jove d'una família benestant de Girona, filla de Josep de Burgués i de
Coromines, cavaller de Girona, i de Francesca de Caramany. |
|
| JACQUES FOURNIER (?-1342) |
| (Saverdun, País de Foix ? - Avinyó, Provença, 1342)
Religiós francès de l'orde del Císter que va ser abat del monestir de Fontfreda, al Llenguadoc, i bisbe i inquisidor de Pàmies, al País de Foix, Occitània. Va ser papa a Avinyó, del 1334 al 1342, amb el nom de Benet XII. |
|
| JAUME D'AGRAMUNT |
| Metge lleidatà del segle XIV i catedràtic de la Universitat de Lleida que va escriure un llibre en què tractava de l'epidèmia de pesta que va assolar Catalunya el 1348. |
|
| JAUME FERRAN I CLUA (1852-1929) |
| Corbera de Terra Alta (Tarragona), 1852(1851?)-Barcelona, 1929
Jaume Ferran i Clua va ser un biòleg de gran renom pels seus treballs d'investigació bacteriològica. La seva vacuna contra el còlera es va provar a València el 1885. Aleshores la seva fama es va escampar per tot Espanya.
|
|
| JAUME I EL CONQUERIDOR (1208-1276) |
| Jaume I va ser rei de la corona d'Aragó entre el 1216 i el 1276, any de la seva mort.. Va ser conegut amb el sobrenom d'"el Conqueridor" perquè durant el seu regnat la corona d'Aragó va incorporar Mallorca i València, on va fundar els regnes respectius. |
|
| JAUME JOAN COLL (s. XVI) |
| Jaume Joan Coll era el notari resident a Pineda el 1545, quan aquesta població va viure una incursió corsària de grans proporcions. Era el quart membre d'una dinastia notarial, que encara ho va ser durant dos segles més. |
|
| JAUME PERDIGÓ |
| Membre del Consell de Cent, del partit de la Busca i un dels sabaters de Barcelona més importants de mitjans del segle XV.
|
|
| JERONI TARRÉS |
| (Barcelona ? - Wad-Ras 1860)
Cap de la ronda de vigilància coneguda per ronda d'en Tarrés.
|
|
| JOAN DE CANYAMARS (?-1492) |
| (Canyamars ?-Barcelona, 1492)
Pagès del Maresme, nascut a Canyamars, a Dosrius. No sabem la data en què va néixer, perquè de fet solament el coneixem pel seu intent de matar el rei Ferran II, d'una ganivetada, el 1492.
|
|
| JOAN I |
| (Perpinyà 1350 - Foixà 1396)
Va ser el penúltim rei de la corona catalanoaragonesa, entre els anys 1387 i 1396. Fill del rei Pere III, el Cerimoniós i d'Elionor de Sicília. Mentre regnava el seu pare, ell, com a infant, va ser nomenat duc de Girona.
|
|
| JOAN MIRET I TERRADA (1812-1891) |
| (Tarragona, 1812-Barcelona, 1891). Advocat i propietari agrícola. Era soci de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, que el va nomenar delegat per estudar la fil·loxera a l'estranger.
|
|
| JOAN SALA FERRER, ÀLIES SERRALLONGA (1594-1634) |
| (Viladrau, 1594 - Barcelona, 1634)
Bandoler nascut d'una família pagesa benestant de Viladrau. Les dificultats econòmiques, en temps de crisi, el van empènyer a delinquir. Joan Sala va prendre aquest cognom arran del casament el 1618 amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós. |
|
| JOANA MASSISSA |
| La Joana va ser l'última de les companyes del bandoler Joan Sala, "Serrallonga". Els van capturar junts, a Santa Coloma de Farners, l'estiu del 1635. Al voltant de la seva relació, en va néixer una llegenda, que té una base històrica. |
|
| JOSÉ PATIÑO ROSALES (1666-1736) |
| (Milà 1666-La Granja de San Ildefonso, 1736)
Quan Barcelona va ser ocupada, Patiño va ser president interí de la Junta de Justícia i Govern del Principat (1714-1716), càrrec des del qual es va convertir en un dels inspiradors del decret de Nova Planta. Més endavant seria l'organitzador també del nou sistema fiscal de Catalunya, el famós cadastre.
|
|
| JOSEP ANTONI DE CASTELLARNAU I DE MAGRINYÀ |
| (Tarragona 1763 - 1845)
Noble i financer |
|
| JOSEP BONAPLATA (1759-1843) |
| (Barcelona, 1795 ¿ Bunyol, 1843)
Empresari industrial nascut en una família de teixidors establerta a Sallent. El seu Vapor, al carrer Tallers de Barcelona, va ser una de les primeres fàbriques que va mecanitzar tot el procés de producció.
|
|
| JOSEP ESPASA (1840-1911) |
| (La Pobla de Cèrvoles, 1840- Barcelona, 1911)
Fundador a Barcelona, el 1860, de l'empresa que fins al 1877 es va dir Espasa Hermanos. Va començar la publicació de l'Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana, coneguda popularment com l'"enciclopèdia Espasa".
|
|
| JOSEP TEIXIDÓ (? ¿ 1722) |
| (?- Barcelona, 1722)
Els Teixidó eren una família d'impressors que el 1716 van obtenir el privilegi d'edició de la Gazeta de Barcelona. |
|
| JULI ANICETI |
| Gràcies a les troballes arqueològiques d'unes àmfores amb la inscripció "IVLI ANICETI" sabem que era un habitant del Barri Antic de Sant Boi de la primera meitat del segle I de la nostra era. |
|
| JULI CARSALADE DU PONT (1847-1932) |
| (Simorra, Gascunya, 1847- Perpinyà, 1932)
Bisbe de la diòcesi d'Elna-Perpinyà, del 1899 al 1932. D'origen gascó, des del seu nomenament a la seu rossellonesa va voler arrelar-se al país. Per això va aprendre el català, i va establir el seu ús per a la predicació i la catequesi dels infants. Ell mateix va predicar i va escriure en català, i es va convertir ben aviat en un dels punts de referència de la Renaixença a la Catalunya Nord. |
|
| LLOP IBN MUHAMMAD (?-908) |
| (? - ?, 908)
Va ser el senyor musulmà a Lleida entre el 890 i el 908. Va derrotar Guifré el Pelós a la batalla de Navès, a l'actual Solsonès, el 897. |
|
| LLUC BORRASSÀ (?-1434) |
| (?-Sóller, Mallorca, 1434)
Esclau tàrtar comprat el 1393 pel mestre Lluís Borrassà per tal de reforçar el seu taller a Barcelona. El jove tenia uns 18 anys quan va ser venut per un fuster mallorquí. Va aprendre l'ofici a Barcelona i, una vegada alliberat a causa de la mort del seu amo, va exercir la nova feina a Mallorca.
|
|
| LLÚCIA DE LA MARCA (?-1090) |
| Comtessa del Pallars Sobirà i germana d'Almodis. Va ser la dona del comte Artau I del Pallars i posteriorment del comte Ermengol d'Urgell. |
|
| LLUÍS BONIFAÇ I MASSÓ (1730-1786) |
| L'obra d'aquest escultor de Valls representa el pas del barroc a l'academicisme. Va ser acceptat a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el 1763, després d'enviar-hi un relleu de Sant Sebastià, d'alabastre. |
|
| LLUÍS BORRASSÀ (1360-1425) |
| (Girona, 1360- Barcelona, 1425)
Pintor català nascut a Girona cap al 1360. El 1383 es va establir a Barcelona, on el seu taller va tenir molta feina. De fet, li coneixem uns 40 retaules. Va introduir l'estil gòtic internacional a Catalunya i ens va deixar algun retaule molt important.
|
|
| LOPE CALANDA |
| (Villafranca, regne d'Aragó 1589 - ?)
De nom moro, Grahim. Va ser expulsat de la península juntament amb milers d'altres moriscos l'any 1609.
|
|
| LUCA DEL SERA (s.XIV) |
| Mercader i soci de Francesco di Marco Datini a la seu comercial que l'empresa Datini tenia a Barcelona des de l'any 1393.
|
|
| LUCI MINICI NATAL QUADRONI VER (segle II dC) |
| Luci Minici Natal Quadroni Ver va ser un important patrici romà a la Barcino (Barcelona) del seu temps. Va participar en la 227 Olimpíada dels Jocs Hel·lènics i va guanyar la cursa de quadrigues. |
|
| LUIS MÉNDEZ DE HARO Y GUZMÁN |
| (Valladolid 1598 - Madrid 1661)
Polític espanyol. Era nebot del comteduc d'Olivares, va succeir el seu oncle com a favorit de Felip IV. El rei el va nomenar primer ministre i va exercir el seu poder tant en el govern com en les relacions diplomàtiques.
|
|
| MARTÍ BURGUÉS |
| Girona 1759 - 1809)
Exmilitar. Membre de la petita noblesa gironina, fill de Narcís de Burgués i de Font, cavaller de Girona, i d'Isabel de Coromines, va ser regidor perpetu de l'ajuntament de Girona. |
|
| MIQUEL BIADA I BUNYOL |
| (Mataró 1789 - 1848)
Armador i empresari.
|
|
| NARCÍS FAGES I DE ROMÀ (1813-1884) |
| (Figueres, 1813-1884) Advocat i agrònom. Va fundar la Societat d'Agricultura de l'Empordà l'any 1845. Al cap de quatre anys va ser nomenat comissari d'agricultura de la província de Girona.
|
|
| NUNO SANÇ (1190-?- 1241) |
| Va ser comte de Rosselló i Cerdanya. Era fill de Sanç I de Provença i Rosselló-Cerdanya i Sança Nuñez de Lara. Va participar amb el rei Jaume I en la conquesta de Mallorca i València. |
|
| ORDE DEL TEMPLE |
| Orde militar i religiós creat a Jerusalem pel cavaller francès Hugues de Payens per protegir els pelegrins. Amb el temps va arribar a ser un orde molt poderós i ric, fet que va causar que fos perseguit i abolit pel papat. Aquest orde va ser l'encarregat de custodiar l'infant Jaume, al castell de Montsó, abans de convertir-se en el rei Jaume I. |
|
| PERE ANTON VECIANA I RABASSA |
| (Sarral v.1677 - Valls 1736)
Durant la guerra de Successió es va establir a Valls, on es va mostrar partidari de Felip V.
|
|
| PERE DESTORRENT |
| (Barcelona v. 1415 - 1462)
Ciutadà i polític barceloní. Membre del Consell de Cent del partit de la Busca. Va ser condemnat a mort acusat de conspiració.
|
|
| PERE I EL CATÒLIC (1177-1213) |
| (?, 1177-Muret 1213)
Rei de la corona d'Aragó i comte de Barcelona. El seu regnat va estar marcat pel conflicte dels càtars a Occitània i les seves desavinences amb el papa Innocenci III per qüestions matrimonials. Va morir a la batalla de Muret el 1213.
|
|
| PERE III EL CERIMONIÓS (1319-1387) |
| (Balaguer, 1319-Barcelona, 1387)
El rei Pere III d'Aragó, dit el Cerimoniós, va incorporar definitivament el regne de Mallorca a la Corona d'Aragó i va vèncer Pere I de Castella, el Cruel, en la guerra coneguda com la dels dos Peres. També va dotar la Diputació del General de la facultat de recaptar els impostos coneguts com a generalitats.
|
|
| PERE JOAN BARCELÓ I ANGUERA, EL CARRASCLET |
| (Capçanes 1682 - Breisach el Vell 1743)
Guerriller. Va emprendre accions contra l'exèrcit borbònic tant durant la guerra de Successió com després.
|
|
| PERE JOAN SALA (?-1485) |
| (?-1485)
Pere Joan Sala va ser el cabdill dels remences radicals que va encapçalar la segona guerra remença, que comença amb l'alçament de Mieres el 1484.
|
|
| PERE MARTELL (?-1244) |
| Pere Martell era un navegant expert que coneixia la importància de les illes Balears en l'entramat comercial mediterrani. Va participar en les conquestes de Mallorca i València. |
|
| PERE SACOMA (segle XIV) |
| Pere Sacoma va ser mestre major d'obres de la catedral de Girona del 1368 al 1393, any en què va morir. |
|
| PEROT DE VILANOVA (s. XVI) |
| Membre d'una nissaga de la petita noblesadel segle XVI. La família era oriünda de Flix, a la Ribera d'Ebre. A l'església de Sant Francesc, de Flix, es troben les despulles familiars. Aquests nobles de la vila també formaven part de l'oligarquia barcelonina que participava dels càrrecs polítics del Consell de Cent. |
|
| RAFAEL D'AMAT I DE CORTADA I DE SENJUST, BARÓ DE MALDÀ |
| (Barcelona 1746 - 1819)
Pertanyia a la petita noblesa catalana i és autor d'un extens dietari que ell mateix va titular Calaix de Sastre. |
|
| RAFAEL FIGUERÓ I JOLIS (1669-1751) |
| (Barcelona, 1669-1751)
Els Figueró eren una família d'impressors que va estar especialment vinculada als austriacistes durant la Guerra de Successió, fins al punt que tenien la categoria d'impressors del rei. Això va provocar que, en acabar la guerra, se'ls retiressin tots els privilegis d'impressió de les gasetes.
|
|
| RAMON BERENGUER I |
| (? 1023 - Barcelona 1076)
Comte de Barcelona i de Girona, comte d'Osona i comte de Carcassona i Rasès.
|
|
| RAMON BERENGUER IV (1113-1162) |
| (?-1113-Borgo San Dalmazzo, Itàlia, 1162)
Comte de Barcelona i príncep d'Aragó. Es va casar amb la princesa Peronella, filla del rei d'Aragó, i aquesta unió va significar l'entroncament del casal de Barcelona amb els reis d'Aragó. Durant el seu regnat va conquerir places importants de la Catalunya Nova, com Lleida i Tortosa.
|
|
| RAMON DE MANLLEU |
| Mercader de la ciutat de Barcelona del tombant de segle XV. |
|
| RAMON MUNTANER (1265-1336) |
| (Peralada 1265-Eivissa 1336)Cronista, funcionari de la cort i soldat. El 1303 va acompanyar Roger de Flor com a mestre racional en la Gran Companyia Catalana fins a l'any 1307.
|
|
| ROGER DE LLORIA (1250-1305) |
| Roger de Lloria va ser un cavaller d'origen calabrès que va participar en l'expansió de la Corona d'Aragó. Pere II el va nomenar gran almirall de la flota catalana. |
|
| SANTIAGO RUSIÑOL (1861-1931) |
| Aquest pintor i escriptor procedia d'una família industrial. El 1887 es va establir a París, on va viure enmig dels ambients de la bohèmia literària i artística. De tornada a Barcelona, la darrera dècada del segle, es va afirmar com a pintor animador del moviment modernista i va formar part de les famoses tertúlies de la cerveseria "Els Quatre Gats". |
|
| SEMPRONIUS CAMPANUS FIDENTINUS |
| Ciutadà romà d'Empúries que coneixem per mitjà dels lapidaris de la ciutat. Els seus cognoms permeten deduir que era plebeu i que ell o els seus avantpassats directes venien de la Campània. |
|
| TERESA CLARAMUNT (1862-1931) |
| (Sabadell, 1862-Barcelona, 1931)
Obrera tèxtil i destacada dirigent sindicalista i activista anarquista. Va organitzar grups anarquistes a Sabadell i va ser detinguda arran dels atemptats anarquistes que van conduir al Procés de Montjuïc (1897). Va ser deportada a Anglaterra aquell any, però va residir a França i el 1898 va tornar a Barcelona.
|
|
| TUDIL·LA |
| Era una pobladora de Vallformosa, al territori de la Marca, al segle X.
|
|
