LA LLENGUA (Capítol 4) LA CALAIXERA DE MOSSÈN ALCOVER A principis del segle XX, mossèn Alcover comença una obra gegantina: un recull de totes les paraules que es parlen arreu dels països catalans. El resultat són milers i milers de fitxes que van a parar dins d'una gran calaixera. Però, amb això n'hi haurà prou per salvar una llengua moribunda? Acabada la guerra de Successió, les coses pintaven cada dia pitjor per a la llengua catalana. Ja a la lliçó inaugural del curs dels Escolapis de Puigcerdà, l'any 1780, es feia una crida per utilitzar preeminentment el castellà. I això es va concretar en la llei Moyano, l'any 1857, que obligava a fer l'escolarització en castellà. Era una condemna a mort per al català. Per això, des de la segona meitat del segle XIX, comença un gran moviment per recuperar la llengua catalana: la Renaixença. Aquesta història comença al Canigó. El bisbe de Perpinyà, Juli Carsalade, hi organitza els Jocs Florals del 1902, que s'havien prohibit a Barcelona. Ell forma part d'un moviment de recuperació que ha iniciat un altre mossèn: Antoni M. Alcover, de Mallorca. Estan disposats a fer un compendi de totes les paraules que es parlen arreu dels països catalans, per salvar-les. Per això, allà on van, fan una fitxa per a cada paraula nova que troben. I totes aquestes fitxes ompliran una immensa calaixera. Mossèn Alcover trasllada la seva calaixera a l'Institut d'Estudis Catalans, a Barcelona, per elaborar un gran diccionari dels dialectes catalans. Però allà s'enfrontaran dues postures: la seva, que defensa unes normes ortogràfiques que respectin les diferències entre les diferents parles, i la de Pompeu Fabra, que defensa normalitzar la llengua amb una ortografia unificada. Al final, l'Institut es va inclinar per la idea de Fabra. I, probablement, no es va equivocar: aquella normalització va ajudar a salvar una llengua moribunda. Però mossèn Alcover no ho sabia. I, per això, la història s'acaba amb un mossèn Alcover, visiblement enrabiat, que s'endú per sempre més la calaixera a Mallorca. Ara bé: el seu esforç no va ser inútil. De totes aquelles fitxes en va sortir una gran obra: el Diccionari català-valencià-balear.