LA LLENGUA (Capítol 4) LES DUES IMPREMTES En ple procés de decadència del català, al segle XVIII, dues impremtes barcelonines, la Figueró i la Teixidó, lluiten a la Guerra de Successió en bàndols diferents. Som al 1713, l'últim any de la guerra de Successió, l'any abans de la caiguda de Barcelona. La ciutat està assetjada. En aquella època, a la ciutat hi ha dues grans impremtes, que són a bàndols diferents: la dels Teixidó, que són filipistes ¿partidaris de Felip V-, i ara viuen a l'exili, i la dels Figueró, que són austriacistes ¿partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria. Són a Barcelona i tenen la categoria d'impressors del rei. Són la impremta oficial. I avui, a l'impremta Figueró han rebut un encàrrec urgent. El braç militar, els que dirigeixen la guerra, els han encarregat un document; de fet, un pamflet. És "El despertador de Catalunya". Al cap d'uns quants dies, uns 700 soldats baixen, de matinada, cap al port. Duen cavalls i armes. La guerra està gairebé perduda. Però els militars catalans han decidit intentar un cop: superar el bloqueig de Barcelona per mar, arribar a Arenys i, des d'allí, recórrer el país ocupat per revoltar-lo de nou contra l'exèrcit dels borbons. Per això duen "El despertador de Catalunya". Milers d'exemplars per repartir entre la gent. Aquella expedició va fracassar. Al cap de dos mesos d'haver sortit de Barcelona, els caps militars van decidir abandonar. Van agafar novament un vaixell, a la platja del Masnou, i van fugir cap a Barcelona. La tropa es va dispersar i tothom va tornar cap a casa. Així es va acabar aquella aventura. Barcelona, assetjada, encara va aguantar gairebé un any. Fins a l'11 de setembre del 1714. Després de la guerra, els negocis barcelonins van tornar a funcionar. Però, en el món de la impressió, hi va haver alguna diferència. Ara, "l'impressor del rei" és la casa Teixidó, la que era partidària dels borbons. Després de la seva victòria, han tornat de l'exili. I certament tenen molta feina: imprimeixen el Decret de Nova Planta.