LA FAMÍLIA (Capítol 2) UN CASAMENT ROMÀ Sempronius Campanus, un pater familias d'Empúries, avui es casa amb Aurèlia, filla d'una altra família important d'aquella vila romana. Però abans de la cerimònia ha d'obrir un porquet: les seves entranyes diran si aquell casament té futur o no. L'hereu i la pubilla han estat figures clau de la història de la família catalana, i especialment de les famílies benestants, de les que tenien propietats per transmetre. I això arrenca de l'època romana. Sabem que a Empúries hi va viure un tal Sempronius Campanus. No en sabem gran cosa: només que era d'una família benestant i que era considerat el pater familias, és a dir, l'amo de tot allò que hi havia a casa seva, també de les persones. I un bon dia aquest personatge, en Sempronius, decideix casar-se amb una tal Aurèlia. El matrimoni el va acordar el pare de la noia amb el seu futur marit ja fa mesos. El casament romà recorda certament el casament actual: Aurèlia es passa hores pentinant-se i es presenta a la cerimònia amb un vel de núvia ¿tot i que no pas blanc, com ara, sinó ataronjat, com la sortida de sol. La cerimònia es fa a acasa la núvia i comença amb un ritual esotèric: es mira el destí de la parella, sacrificant un porquet. Després hi ha el ritual en què els futurs esposos uneixen les seves mans mentre tots els convidats criden: Feliciter! I després, el convit, en què es menja un pastís nupcial. Quan han acabat de menjar, tota la comitiva va caminant cap a la casa del marit. Allà hi ha una mena de pantomima tradicional. La núvia es llança als braços de sa mare, simulant que no vol marxar de casa. I el nuvi, entre rialles i aplaudiments de tothom, l'arrossega cap a ell. Llavors l'agafen dos amics i, simbòlicament, lliuren la núvia al marit. Semproni l'acull i li ofereix l'aigua i el foc, els símbols de la vida domèstica. La cerimònia s'ha acabat i, per primer cop, els nous esposos estaran junts.