LES MIGRACIONS (Capítol 3) EL LLARG VIATGE DE L'ANTONIA El 1940, l'Antonia surt de la presó. Però quan arriba al seu poble, Pedro Martínez, a Granada, s'adona que dificilment podrà tornar a viure entre aquells que la van denunciar. L'Antonia comença un viatge que els anys a venir seguiran milers i milers d'andalusos. Aquesta història comença fora de Catalunya, a més de 800 quilòmetres. És l'any 1942. L'Antonia acaba de sortir de la presó. Compromesa amb el comunisme des de ben jove, va celebrar amb alegria el triomf del Front Popular, l'any 1936. Va veure com els pagesos ocupaven i col·lectivitzaven les terres dels cortijos dels antics terratinents. I va viure la guerra civil i la victòria del bàndol feixista, que va acabar amb aquella revolució. Després de quatre anys de presó, ara l'Antonia torna cap al poble de Pedro Martínez, a Granada. I es planteja com podrà tornar a viure amb aquells que la van denunciar. Al poble, per als perdedors de la guerra, la situació és desesperada. Els antics amos, que han recuperat les propietats, no els donen feina. Allà no hi ha cap possibilitat de sobreviure. L'any 1950, l'Antonia i molts altres veïns de Pedro Martínez van decidir marxar. La majoria es van instal·lar al barri de Torre-romeu, de Sabadell. Van ser els pioners de l'emigració massiva dels anys seixanta. L'Antonia, viuda i amb un fill petit, va ser una de les primeres d'arribar. I hem conegut la seva història gràcies a la tesi doctoral que va realitzar la investigadora Angelina Puig sobre l'emigració procedent de Pedro Martínez. Va haver de fer dotzenes d'entrevistes, que avui es guarden a l'arxiu de Comissions Obreres com un document excepcional.