LA COMUNICACIÓ (Capítol 14) LA PROPAGANDA, UNA ARMA EFICAÇ El dia de Corpus, al juny de 1640, centenars de jornalers van anar a la ciutat de Barcelona amb els estris de segar per tal de ser contractats. Però aquell any, no era com els altres: milers de soldats espanyols, sota les ordres del rei espanyol Felip IV, que lluitaven contra França, s'havien abatut sobre els camps dels pagesos i havien saquejat els pobles i rapinyat els rebostos. Els camperols, farts dels abusos de les tropes i de la misèria, es van revoltar: van atacar els jutges i els funcionaris que permetien aquella situació i van arribar a matar el virrei. Era l'inici de la guerra dels Segadors. Les institucions catalanes van voler aprofitar aquella revolta per lluitar contra la monarquia espanyola, que no els era gens favorable. La Generalitat, però, difícilment podia guanyar una guerra contra les tropes de Felip IV. Per fer-ho necessitava imaginació i la impremta va resultar ser una arma molt original i eficaça. Les autoritats catalanes van pensar que s'havia d'escriure un llibre que reflectís tot allò que volien proclamar i només els calia trobar la persona adequada per fer-ho. Aquella persona va ser fra Gaspar Sala, que ja s'havia distingit per la defensa de les constitucions de Catalunya en alguns llibres i, sobretot, en els sermons. A l'abril del 1639 ja havia estat cridat al Palau de la Generalitat per fer un sermó a la Capella de Sant Jordi en la missa pels diputats difunts. Fra Gaspar Sala va escriure el llibre i el va titular Proclamación católica a la magestad piadosa de Felipe el Grande. El Consell de Cent va fer arribar la Proclamación Católica al cardenal Richelieu, el primer ministre de França. El cardenal, en un despatx del palau del Louvre llegeix el llibre i hi ha un argument molt important que li sona a música celestial: Catalunya va ser fundada pels reis francs i l'hereu dels reis francs és sa Majestat Cristianíssima el rei Lluís XIII de França. Si Felip IV ataca els catalans, aquests es podrien emparar sota la protecció de França, i Catalunya passaria a ser vassalla o, encara millor, part de França. Aquesta propaganda de la Proclamación Católica va convèncer Richelieu i va ajudar a fer que els francesos s'aliessin amb Catalunya. En aquell moment la Guerra dels Segadors es va convertir en una autèntica guerra de separació i, de fet, Catalunya va passar a formar part del regne de França. Fins i tot, el rei francès va ser proclamat comte de Barcelona, amb el nom de Lluís I. Però només durant uns quants anys: a final de l'any 1659 es firmava el tractat dels Pirineus segons el qual els francesos es quedaven el Rosselló i la meitat de la Cerdanya i la resta de Catalunya tornava a pertànyer a la monarquia espanyola.