LA COMUNICACIÓ (Capítol 14) LES CARTES Som a Girona, l'any 1799, en el saló d'una casa de família benestant. Una jove llegeix en veu alta una carta davant del seu oncle i el seu germà. Els segles XVIII i XIX són l'època daurada de la comunicació per carta, per això no és estrany que hi hagués manuals epistolars que tenien una clara funció normativa, amb nombrosos exemples per expressar felicitacions, condol, recomanacions, súpliques, gràcia o amor. I en què s'explicitaven els títols de cortesia i cerimonials que calia utilitzar en les cartes. Dos dels manuals que més abundaven a les biblioteques privades d'aquells anys són el Nuevo estilo y formulario de escribir cartas missivas (1759) i la Retórica epistolar d'Antonio Marqués (1828). La lectura de les cartes generalment era un esdeveniment col·lectiu. Els diferents membres de la família es mantenien al corrent de les notícies de parents i amics mitjançant la correspondència. La família de la nostra història, els Burgués, se solien reunir a la casa de Girona de l'oncle Martí per fer grans tertúlies i per llegir les cartes en què no sols s'expliquen afers personals sinó també notícies de tota mena. Som a finals de l'any 1799 i avui la jove Ignasita Burgués llegeix una carta del seu pretendent, el capità Enrique O'Donell. Les poblacions mitjanament importants tenien servei regular de correus. Els carters, a cavall, feien unes rutes fixes. Quan la distància era llarga, canviaven de cavall a les postes. I en cada posta, uns transportistes privats recollien les cartes i les portaven als pobles allunyats de les rutes tradicionals. De tota aquesta tradició epistolar, n'hi ha bon exemple en el recull de cartes que Martí Burgués va rebre entre els anys 1799 i 1802, que es guarden a l'Arxiu Diocesà de Girona.