LA FORÇA I L'ORDRE (Capítol 15) LES PRESONS MEDIEVALS Som a la presó del Veguer, a Barcelona, l'any 1462. Un botxí aplica tota la seva ciència per fer parlar Jaume Perdigó que és conseller del partit de la Busca i està acusat de conspirar contra els dirigents del partit de la Biga. Amb la tortura volen que delati companys del seu partit. La presó, tal com la coneixem avui en dia, no té res a veure amb les presons medievals, ni en el fons ni en la forma. La presó com a càstig és un concepte modern. A l'edat mitjana no tenia caràcter punitiu, de fet era un lloc on es custodiava els presumptes culpables que esperaven un judici, o entre interrogatori i interrogatori o fins que paguessin els deutes que tenien. Tal com podem veure a la presó de Castelló d'Empúries, testimoni clar d'una presó medieval, era un lloc estret i suposem que era humit, brut i insà. A més, sabem que sovint els carcellers abusaven del seu poder sobre els presos. Dels abusos que rebien els presos, en tenim notícia gràcies a un recull de queixes que l'advocat barceloní Guerau Esgleyes presenta als consellers de la ciutat. Doncs bé, gràcies a la tortura, el pobre Jaume Perdigó acaba confessant i delatant dos consellers de la Busca: Pere Destorrent i Francesc Pallarès, que van ser condemnats i executats a la presó del Veguer de Barcelona el 19 de maig de 1462. I de tot això, en tenim testimoni en el Dietari de la Ciutat de Barcelona altrament conegut amb el nom de Manual de Novells Ardits.