VIATGERS (Capítol 16) L'EXPEDICIÓ A CALIFÒRNIA L'any 1769, des de Rio de la Plata fins a Mèxic, tot estava controlat per espanyols i el rei Carles III va decidir conquerir les terres que hi havia més al nord. Per això va nomenar un governador de Califòrnia, que és el protagonista d'aquesta història: Gaspar de Portolà. Al segle XVIII les terres de Califòrnia havien estat molt poc explorades. Però un navegant espanyol, Sebastián Vizcaíno, un segle i mig enrere, havia fet una descripció d'una badia immensa que havia vist des del vaixell. Havia calculat que era 37º de latitud nord i la va anomenar Monterrey. La missió encarregada a Gaspar de Portolà era trobar la badia de Monterrey i establir-hi una colònia. L'ocupació espanyola d'aquestes terres de l'Amèrica del Nord no era ben bé una colonització perquè no hi havia prou colons per ocupar-les i el que feien era anar avançant i fundant una missió religiosa cada 40 o 50 quilòmetres. San Diego va ser la primera missió que Gaspar de Portolà i el pare Ginebró Serra, més conegut amb el nom de Junípero Serra, van fundar a Califòrnia. I des de San Diego, a l'agost de 1769, van sortir amb l'objectiu de trobar la famosa badia de Monterrey, a uns vuit-cents quilòmetres cap al nord. Es van dividir en dos grups. Un grup havia d'anar amb vaixell, ple de provisions i materials per construir la nova missió. L'altre grup, dirigit per Gaspar de Portolà, havia d'anar per terra. El pare Ginebró Serra es va haver de quedar a San Diego. L'expedició de Portolà va avançar sense novetat les primeres setmanes, però quan feia quatre mesos que caminaven, els ànims dels expedicionaris van començar a defallir, tal com narra l'enginyer de l'expedició, Miquel Constansó, en el diari personal. Només els feia seguir l'objectiu d'arribar als 37º de latitud nord i trobar Monterrey, on suposaven que ja els esperava el vaixell ple de provisions. Però quan van arribar als 37º només van trobar una petita cala i Portolà va pensar que aquella badia de Monterrey no existia, que només havia estat la il·lusió d'un navegant. Va assumir el fracàs i va decidir tornar a San Diego. En el camí de tornada van clavar una creu en una platja per si el vaixell, amb l'altra part de l'expedició, hi arribava algun dia. Del fracàs de l'expedició, n'ha quedat constància en els diaris de Portolà i Constansó. Quan van arribar a San Diego, derrotats, el pare Ginebró Serra estava fet una fúria i els va fer tornar cap amunt i aquesta vegada ell també hi va anar. Al cap de trenta-vuit dies, al juny de 1770, van arribar allà on havien plantat la creu la primera vegada i es van adonar que justament allò era la famosa badia de Monterrey. Resulta que Sebastián Vizcaíno havia comès un error en calcular la latitud, que no era de 37º sinó de 36º36' i ells no havien sabut reconèixer la badia. A la badia, hi van instal·lar una gran missió, San Carlos Borromeo del Carmelo, l'actual Carmel. Però els espanyols no s'hi van quedar gaire temps. Al cap de poc menys de cinquanta anys, Califòrnia va passar a formar part de Mèxic i el 1848 es va incorporar als Estats Units d'Amèrica.