VIATGERS (Capítol 16) UNA VIATGERA INFATIGABLE L'Aurora Bertrana, de ben petita ja era un esperit inquiet amb l'anhel de veure món i conèixer nous horitzons. La ciutat de Girona aviat se li va fer petita i, tot just adolescent, va convèncer els seus pares perquè la deixessin anar dos dies a la setmana a Barcelona a estudiar violoncel. Barcelona, a principis de segle XX, ja era una ciutat cosmopolita però només per als homes, per a les dones encara hi havia molts espais vedats. A l'Aurora Bertrana, Barcelona aviat li va quedar petita i se'n va anar a Suïssa. A Suïssa va aconseguir una mena de beca per estudiar violoncel i es va establir a Ginebra, però aviat va deixar el violoncel i va muntar un trio de jazz. Sembla que un jove admirador de l'orquestra, monsieur Choffat, se'n va enamorar i ella es va deixar estimar. Sense gaire entusiasme amorós es va casar amb aquell jove de bona família que, al cap de poc temps, va acceptar una feina a l'estranger, a les colònies franceses. Tots dos van començar un llarg viatge, era l'any 1927. A la Polinèsia va descobrir un món de somni. La sensualitat i la llibertat moral d'aquella gent i d'aquella terra la van captivar. Els seus textos sobre la Polinèsia es van anar publicant a diverses revistes i, finalment, se'n va fer un llibre, Paradisos oceànics, que es va vendre molt bé. Quan al cap de tres anys va tornar a Barcelona, l'Aurora Bertrana s'havia convertit en una escriptora famosa. No parava de fer conferències i xerrades per tot el país. Ja s'havia proclamat la República i era el moment en què les dones, efectivament, conquerien nous espais polítics i socials i l'Aurora es va convertir en el prototip de la dona lliure, culta i emancipada. Va fer un viatge tota sola al Marroc i en tornar a Barcelona va escriure el llibre El Marroc sensual i fanàtic il·lustrat amb fotografies que ella mateixa havia fet. Havia arribat a fer allò que havia somiat: escriure, viatjar... però amb la derrota de la República es va haver d'exiliar a França i a Suïssa, tota sola perquè el marit es va quedar amb els franquistes. Era el mes de juny de 1938. L'any 1949, la seva mare es va posar molt malalta i va haver de tornar a Catalunya. Es va traslladar a una masia del Berguedà, a les Eres de Guardiolans, i va escriure les Memòries, que abracen des del dia que va néixer fins a l'any del retorn a Catalunya. De la seva vida durant la dictadura mai no en va voler escriure.