| VIURE COM REIS | |
| (Capítol 18) | |
|
| RAMON BERENGUER I I ALMODIS DE LA MARCA |
|
| Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, de Girona i d'Osona, no té títol de rei, però com si ho fos, perquè la casa de Barcelona és hegemònica entre tots els comtats catalans.
|
|
| Som al comtat de Tolosa, a mitjan segle XV, entre els anys 1053 i 1054. Ramon Berenguer, acompanyat d'un nombre reduït de cavallers, ve de Roma de fer una aliança ferma amb el Papa. Aquesta aliança serveix per demostrar a tots els nobles que es revolten contra la seva hegemonia que la seva autoritat està beneïda per Déu.
Com que ja cau la tarda, a Narbona els ofereix allotjament el comte de Tolosa i la seva esposa, Almodis de la Marca, una de les grans dones dels comtats occitans. El palauet és més aviat auster. Després de fer un sopar lleuger, se'n van a dormir i -tot i que ara ens sembla una mica estrany- Ramon Berenguer comparteix la cambra amb el matrimoni.
No sabem exactament què va passar aquella nit, però sí que sabem que Ramon Berenguer i Almodis es van enamorar. Almodis va fugir de Llenguadoc. Ramon Berenguer va repudiar l'esposa, Blanca. I Ramon i Almodis es van casar. En la cerimònia, els futurs esposos s'intercanviaven els anells davant dels seus consellers, es besaven i l'home feia la donació esponsalícia a l'esposa.
El Papa, davant d'aquest fet, excomunica el comte i l'allibera del jurament de vassallatge. Ramon Berenguer ha de trobar la manera de tornar a refer l'aliança. Per aconseguir-ho fa un donatiu prou generós: la catedral romànica de Barcelona. Efectivament, el Papa va anul·lar els matrimonis anteriors i va acceptar de nou dins de l'Església Ramon Berenguer i Almodis, ara ja esposos i comtes legítims davant dels ulls de Déu i dels nobles.
A partir de llavors, molt enfortits, Ramon i Almodis es van poder dedicar al que va ser la seva gran obra política: l'organització d'un territori que comença a tenir una llengua i una cultura diferenciades. Un territori que encara no té nom, però que no trigarà gaire a tenir-ne: és el primer esbós de Catalunya.
|
|
|