VIURE COM REIS (Capítol 18) EL REI DELS CATALANS L'any 1700, Carles II, rei d'Espanya, mor sense descendència i això provoca un gran conflicte europeu. D'una banda hi ha els partidaris del candidat Borbó, Felip d'Anjou, que són França i majoritàriament Castella. D'altra banda, hi ha els partidaris del candidat austríac, l'arxiduc Carles d'Àustria, que té el suport d'una gran aliança: Àustria, Anglaterra, Holanda i Portugal. Entre aquests dos bàndols comença la Guerra de Successió. Els catalans, que en un principi havien reconegut Felip d'Anjou com el rei Felip V, decebuts pel tracte del rei Borbó es van aliar majoritàriament amb l'arxiduc Carles d'Àustria. D'aquesta manera, la guerra europea també va separar la península en dos bàndols. El 1705, els aliats van ocupar Barcelona i diuen que l'arxiduc Carles va tenir una rebuda apoteòsica. Un cop a Barcelona, va jurar les constitucions catalanes i va ser proclamat rei Carles III d'Aragó. Feia molts anys que a Barcelona no hi havia hagut una cort reial. L'any 1708 hi va arribar Elisabet Cristina de Brunsvic, casada per poders amb l'arxiduc. Per celebrar l'arribada de la reina Elisabet, Carles va fer venir un dels músics de moda, un italià, Antonio Caldara, que va compondre especialment per a l'ocasió una òpera. Es considera que és la primera òpera que es va representar a Barcelona, el 1708, i es coneix amb el títol "Il più bel nome", el nom més bonic. Va sonar per primera vegada el 2 d'agost de 1708 a la Llotja de Mar. Al palau reial, s'hi celebraven festes i s'hi feien balls, i aquest entorn cortesà ostentós i carregat de luxes contrastava amb la misèria i les penalitats que havien de patir els ciutadans d'un país en guerra. El malestar entre els ciutadans de Barcelona anava creixent i fins i tot van esclatar aldarulls davant del palau en contra d'aquestes manifestacions fastuoses. Un cop coronat a Barcelona, Carles III va menar una ofensiva pel regne de Castella i va arribar a ocupar Madrid dues vegades, però la falta de coordinació i els problemes d'abastament de les tropes van abocar al fracàs l'ocupació i les forces austriacistes es van haver de retirar. D'aquestes incursions a Castella, l'únic vestigi que en va quedar va ser una moneda: la pesseta. El 17 d'abril de 1711, la mort de l'emperador austríac Josep I, germà de Carles, va precipitar el final de la Guerra de Successió. Carles va ser coronat emperador, amb el nom de Carles VI, el 22 de desembre de 1711. Amb els tractats d'Utrecht (1713) i de Rastatt (1714), els estats de la Gran Aliança de l'Haia van reconèixer Felip V com a rei d'Espanya a canvi d'importants concessions territorials i econòmiques. Carles en va obtenir els estats de Nàpols, Sardenya, Milà i Flandes, però no va signar la pau amb Felip V fins al 1725 (Pau de Viena). Catalunya va quedar abandonada a la seva sort i encara hi va haver nombrosos grups de resistència contra el poder borbònic. L'any 1714 van caure les últimes places: Barcelona, l'11 de setembre, i Cardona, el 18 de setembre.