LA FRONTERA (Capítol 19) ELS COLONS DE LA MARCA Al segle X, l'última ciutat de ponent dominada pels comtes cristians era Manresa. El límit exacte l'establia el riu Cardener, però immediatament després del riu no hi havia encara els sarraïns. Les seves fortificacions eren trenta quilòmetres més lluny. De manera que, entre les dues línies, la dels cristians i la dels sarraïns, hi havia una mena de terra de ningú. Aquesta franja de terra s'anomenava la Marca. La terra era per al primer que l'ocupava. Se suposa que els colons hi arribaven en grups petits i amb ben poca cosa: les eines, alguns animals, llavors. Eren gent que fugia de la fam i dels senyors, que buscaven terres i llibertat, però que, a canvi, s'arriscaven a tenir una vida sense cap mena de protecció i molt dura, perquè havien de convertir un territori feréstec en un espai ordenat de terres de conreu, pastura i horta. Els primers anys van haver de sobreviure de la recol·lecció de tots els fruits que els proporcionava el bosc i de la caça menor. Vallformosa era dins la Marca, i, tot i que no s'han trobat vestigis d'aquells pobladors, sabem que es tractava d'un territori del terme de Rajadell, a la comarca del Bages. A Olèrdola, a l'Alt Penedès, sí que s'han trobat restes d'aquells poblats del segle X: són els habitatges de Can Ximet. Els habitants de Vallformosa, amb el temps, van aconseguir transformar el bosc, però l'any 977 s'hi va celebrar un judici, justament, per la propietat d'aquelles terres. El cavaller Ennegó Bonfill reclamava les terres de Vallformosa per al seu senyor, Borrell II, comte de Barcelona. Al capdavant dels pobladors hi havia Tudil·la i la resta de caps de casa de les quaranta-vuit famílies de la vall. Van dir al jutge que feia molts anys que treballaven aquelles terres, que eren ermes quan hi van arribar i que, segons la vella llei visigòtica, encara vigent, això els en donava la propietat. Com que Ennegó Bonfill no va poder provar amb cap document que Vallformosa era del seu senyor, els camperols es van quedar les terres. Tot aquest judici el tenim documentat al Liber feodorum maior. D'aquells colons de Vallformosa no en tenim més notícia, però només vuit anys després d'aquell judici, al juliol de 985, el cabdill musulmà Almansor va atacar tots els territoris de la Marca, fins a Barcelona. A principis del segle XI, els cabdills cristians van fer una ofensiva i van conquerir tota aquella zona. La frontera es va traslladar cap al sud i cap a l'oest. A la majoria dels comtats catalans, els senyors es van quedar la propietat de la terra i van explotar els camperols fins que els van convertir en serfs. Aquest nou règim social, de persones lligades a la propietat i al senyor, el coneixem com a feudalisme.