LA FRONTERA (Capítol 19) LA FRONTERA DELS PIRINEUS El 7 de novembre de 1659, Espanya i França signaven el Tractat dels Pirineus, segons el qual Espanya lliurava a França tot el Rosselló, el Vallespir, el Capcir, el Conflent i la meitat de la Cerdanya. A final de l'any 1659, reunits a l'illa dels Faisans, a la desembocadura del riu Bidasoa, i després de llargues negociacions, el primer ministre espanyol, don Luis de Haro, i el primer ministre francès, el cardenal Jules Mazzarino, signaven el Tractat dels Pirineus. L'aplicació del Tractat va ser especialment dramàtica per als habitants de la Cerdanya. Trenta-tres pobles van quedar annexionats a França, de manera que quatre mil persones es van convertir en estrangeres d'un dia per l'altre. Entre aquestes, hi havia la família Travi. En el moment de firmar-se el tractat, la família Travi vivia a la casa de Palau de Cerdanya, que havia quedat a la banda francesa de la frontera, i a Llívia hi havia la gran propietat pairal de la família. L'Antoni Travi s'havia de decidir per un dels dos països. Uns anys abans, durant la guerra, el rei d'Espanya l'havia nomenat cavaller per la seva lluita contra els francesos. Però, més endavant, el rei de França també el va nomenar cavaller per la lluita contra els espanyols. L'Antoni es va decidir per França i segurament no era per convicció sinó per interès, perquè el títol de cavaller que li havia atorgat el rei francès li garantia immunitat i, sobretot, exempcions fiscals. Per contra, la gran majoria de propietaris amb terres a totes dues bandes de la frontera van preferir quedar-se a Espanya, però pel mateix motiu que en Travi: per estalviar-se impostos. El principal impost francès sobre la producció agrícola no s'aplicava als estrangers, de manera que, si tenien terres a França, els resultava molt més rendible gestionar-les des d'Espanya com a estrangers. Als grans propietaris aquella separació no els va portar gaires maldecaps. La gent del poble, en canvi, feia el que podia per trampejar i per evitar aquella duana artificial que, de cop i volta, implicava el control de persones i el cobrament de drets de pas de mercaderies. França va començar a modificar la identitat ceretana, però, sobretot, va exercir control militar. A l'Arxiu dels Pirineus Orientals, a Perpinyà, es guarden els documents familiars dels Travi. En el seu testament, la viuda de l'Antoni Travi deixa tot el patrimoni a la seva filla amb la condició que vagi a viure a terres franceses. En canvi, cent anys més tard, quan la Revolució Francesa va posar en perill les propietats familiars, van demanar la nacionalitat espanyola i els va ser concedida. Per això, avui, els descendents tenen nacionalitat espanyola.