EXILIS (Capítol 20) ELS MORISCOS A finals del segle XVI, l'única religió permesa a Espanya era la fe catòlica. Feia un segle que els cristians havien conquerit Granada, que era l'últim regne islàmic que quedava a la península. Es va obligar els musulmans a triar entre la conversió al cristianisme o l'expulsió. La majoria es van convertir i a aquests musulmans conversos, i a tots els seus descendents, se'ls va anomenar "moriscos". Els moriscos, tot i que vivien en un ambient hostil, van crear una xarxa social clandestina per mantenir la religió i la cultura musulmanes. Un bon exemple d'això, és un manuscrit del 1420 escrit en àrab i en aljamia, es tracta d'un devocionari mudèjar i morisc. El rei Felip III es va adonar que els esforços de l'església per assimilar els moriscos al cristianisme havien fracassat. A més, els considerava un perill, perquè temia que poguessin col·laborar amb els corsaris turcs, que sovint atacaven les costes espanyoles. I l'any 1609, va decidir expulsar tots els moriscos de la península. Va ser una expulsió massiva, en total van fer fora 300.000 moriscos de tota la península, que deixaven enrere les seves arrels. Els moriscos catalans i aragonesos vivien a la vorera de l'Ebre i dels seus afluents, el Segre i el Cinca. En aquests rius va començar el viatge cap a l'exili: els ficaven en grans barcasses, en estols que van arribar a portar fins a 4.000 moriscos de cop i sortien del port dels Alfacs cap al nord d'Àfrica. Quan arribaven a destí se sentien i, de fet, eren totalment estrangers. Van fer circumcidar tots els homes i els van obligar a convertir-se a l'Islam, cosa que no calia, perquè la majoria no havia renegat mai de la seva fe. En la nostra història hem seguit el rastre de Lope Calanda. Batejat en la fe cristiana l'any 1589 i expulsat al 1609 per una sentència del tribunal de la Inquisició. A Alger, el van obligar a fer de corsari contra els cristians. El van fer pres a Barcelona i el van condemnar a galeres perpètues.