EXILIS (Capítol 20) L'EXILI AUSTRIACISTA És l'any 1719, Francesc Castellví viu amagat i no para d'escriure. És un excombatent de la causa austriacista i s'ha proposat deixar el testimoni escrit del que ha passat a Catalunya els darrers anys. La Guerra de Successió s'ha acabat: el bàndol borbònic n'ha resultat vencedor i els austriacistes, derrotats, o bé viuen amagats, com en Francesc Castellví al convent de Vallbona de les Monges, o bé han fugit a la capital de l'imperi austríac. D'austriacistes que van fugir a Viena no solament n'hi havia de catalans, també n'hi havia de valencians, d'aragonesos, de navarresos, de bascos i de castellans. En total eren uns trenta mil exiliats. La Viena que van trobar els exiliats era una ciutat cosmopolita en plena expansió, la capital d'un imperi que s'estenia per Àustria, Bohèmia, Hongria, els Països Baixos i Itàlia. Viena era la capital del seu gran aliat durant la guerra, l'arxiduc Carles d'Àustria, aleshores ja emperador Carles VI, i aquests exiliats, que havien perdut totes les propietats, van demanar ajuda a l'emperador i ell els va assignar unes pensions. Els exiliats no pertanyien a un únic estament, i a l'hora d'assignar-los una pensió se'ls distingia segons el seu nivell social . A l'arxiu estatal d'Àustria, a Viena (Haus-, Hof und Staatsarchiv), es guarden les llistes d'exiliats a Viena, que es classifiquen en sis categories amb el detall dels florins que cobrava cadascun. L'any 1726, Castellví va poder fugir de Catalunya i també se'n va anar a Viena, on va poder recopilar molta informació per a la seva obra Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725. Va ser el treball de tota una vida, de l'obsessió de deixar per escrit tot el que havia passat abans i després del 1714, per tal que no s'oblidés ni fos tergiversat pels vencedors de la guerra. Els manuscrits de Castellví estan guardats en el mateix arxiu que les llistes dels pensionistes. Però la història de Castellví no s'acaba aquí. A partir de la tardor de 1735, centenars d'exiliats van sortir de Viena en grans barcasses seguint el curs del Danubi. La destinació era la Nova Barcelona, una colònia on tenien el projecte d'assentar-se definitivament els exiliats més pobres. Era una nova ciutat, l'actual Zrenjanin, situada a la regió del Banat, just a la frontera amb els turcs, grans enemics dels austríacs. Els turcs havien ocupat territoris molt pròxims i la seva presència era un perill constant. Això, i una epidèmia de pesta bubònica, va posar fi a aquell projecte. Més de la meitat dels vuit-cents exiliats que hi vivien van morir i la majoria van acabar vivint d'almoines. En un altre arxiu de Viena, l'arxiu de la cambra imperial (Hofkammerarchiv), hi ha guardades les llistes d'exiliats a Nova Barcelona, entre els quals hi ha Castellví.